Educació per al desenvolupament


En aquest text voldria que reflexionéssim sobre el concepte d’educació per al desenvolupament ja que crec interessant incorporar de forma transversal aquest enfocament per a formar consciencies crítiques i potenciar el pensament lliure. Per això, a continuació podeu llegir un resum d’un treball Marlen Eizagirre publicat en la web de l’organització educativa Hegoa. Així mateix, podreu trobar informació rellevant sobre aquest tema en l'enllaç adjunt.  
 L'educació per al desenvolupament: una estratègia imprescindible. Federació catalana d'ONG per al desenvolupament.
L’educació per al desenvolupament és un enfocament que considera l'educació com un procés dinàmic, interactiu i participatiu, orientat a la formació integral de les persones; la seva conscienciació i comprensió de les causes locals i globals dels problemes del desenvolupament i les desigualtats Nord-Sud, i el seu compromís per a l'acció participativa i transformadora. Un tret que la caracteritza és que impregna i influeix sobre quatre dimensions diferents: personal, comunitat local, nacional i internacional.
No obstant això, existeixen dues grans interpretacions de l'educació per al desenvolupament. D'una banda, una concepció específica, que limita els seus continguts als problemes Nord-Sud i per tant la diferència d'altres tipus d'educació. D'altra banda, una concepció més àmplia i integral, segons la qual l'educació per al desenvolupament seria una denominació genèrica que englobaria a altres tipus d'educació: educació en valors, per a la solidaritat, intercultural, per a la tolerància, per a la pau, mediambiental, per a la salut, per al consum, per als drets humans, etc.
Així mateix, és un concepte dinàmic que va evolucionant amb les persones amb les quals interactua bé sigui en el marc de l'educació formal, no formal o informal.
Pel que fa a l’àmbit no formal i a l’informal l'educació per al desenvolupament sol veure’s com un paraigua que engloba diversos tipus d'accions, des de campanyes de sensibilització, fins a mobilitzacions, investigació, denúncia, lobby polític, etc. En qualsevol cas, un criteri bàsic és que, tant en l'àmbit formal com en el no formal, l'educació per al desenvolupament no pot consistir en accions aïllades, sinó en un procés més ampli de reflexió, formació i acció transformadora, que requereix una estratègia global a mitjà termini.
En l'àmbit de l'educació formal, l'educació per al desenvolupament persegueix el foment de diferents valors i actituds: autoestima, comprensió, justícia-equitat, empatia, tolerància, solidaritat i cooperació. Les metodologies i tècniques per a això s'inspiren en gran mesura en les de l'educació popular i, malgrat la seva diversitat, solen contenir els següents components essencials: formulació d'hipòtesi; recerca, reunió i classificació d'informació; anàlisi; comunicació; contrast i debat; i plantejament d'estratègies d'acció. Així mateix, cal destacar que l'educació per al desenvolupament ha adquirit una gran importància en l'àmbit de l'educació formal des de l'aprovació en 1990 de la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), que la concep com un eix transversal que ha d'impregnar tot el currículum. Aquesta reforma educativa ha possibilitat un important desenvolupament teòric i pràctic de l'educació per al desenvolupament, així com l'establiment d'uns objectius específics per a ella en el marc de l'educació formal: relacionar els continguts amb la formació de la persona; oferir criteris analítics perquè aquesta tingui opció de participar en el desenvolupament del seu entorn; comprendre els vincles de la seva realitat local amb el desenvolupament global, i possibilitar estratègies d'actuació.

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)