Una volta de rosca més en l'estafa de la crisi

Després de les eleccions autonòmiques d'Andalusia i Astúries el Govern de l'Estat ha concretat amb el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat qui ha de continuar pagant aquesta crisi. Cap novetat, aquesta crisi la seguirem pagant les classes treballadores i populars, és a dir, la  immensa majoria de la població. 

Concretament aquestes noves retallades suposen una disminució de gairebé el 17% de la despesa mitjana dels pressupostos dels ministeris respecte als del 2011. A continuació es detallen breument les mateixes: 
En el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat es redueix el pressupost en un 13,7%. Dins d'aquest destaca la baixada pressupostaria en sanitat d'un 6,8%, en serveis socials i de promoció social un 15,7% i en l'Institut de la Dona un 9,3%. Ressaltar també que la partida d'Actuacions per a la prevenció integral de la violència de gènere s'ha reduït en un 21,6%.
En el Ministeri d'Afers exteriors i Cooperació disminueix el pressupost en un 54,4%. Destacar que en l'àmbit de l'ajuda oficial per al desenvolupament torna a haver-hi una retallada molt significativa, cosa que deixa a aquest sector en un coma profund. (1)
En el Ministeri de Foment, energia i turisme el pressupost es retalla en un 34,6%, i en el del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient en un 31,2% - englobant en aquest una disminució de gairebé el 50% de la despesa en Actuacions per a la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic -. 
En quant a la partida pressupostària d'educació aquesta és redueix en un 21,9%, la de cultura en un 15,1%, la de defensa en un 8,8% i la de justícia un 5,9%. Però, encara hi ha més ja que el pressupost en les polítiques d'Investigació, Desenvolupament i Innovació (I+D+i) es retalla en un 25%, alhora que també hi ha una reducció de les beques i ajudes per a l'estudi de un 11,6% i una reducció superior al 30% en les ajudes per a l'accés a la vivenda.
Quin panorama, no? En aquest context jo em pregunto: el govern pensa crear ocupació amb aquests pressupostos? Així mateix, l'ocupació que es pugui generar, sota quines condicions i amb quins drets laborals serà? ja que la nova reforma laboral aprofundeix encara més en la precarització laboral. (2)
Be, doncs en aquestes línies vull emfatitzar, molt breument, en les retallades pressupostàries referents al foment de l'ocupació, partida que s'ha reduït en un 21,3%. Quin sentit té que en un Estat on l'atur registrat es situa en més de 4,7 milions de persones s'apliquen retallades en les polítiques actives d'ocupació? Unes polítiques en les quals s'ha d'invertir i aprofundir més, alhora que deuen combinar-se amb les polítiques industrials - la inversió en les mateixes també ha disminuït (més del 30%) – per a que conjuntament es generi ocupació. En aquest sentit també es redueix la despesa en desocupació en un 5,4%. Així mateix, la reducció de la despesa en el Servei Públic d'Ocupació Estatal permet al govern justificar l'entrada de les empreses privades, és a dir, a les ETT com a Agències privades de col·locació.
Com sempre, apareix la següent pregunta: d’on traiem els recursos per a invertir en aquestes i altres polítiques socials que generin ocupació i protecció social? Doncs la resposta és fàcil: es poden obtindre retallant molt més els pressupostos en partides com la de Defensa o la de la Casa Reial, també no subvencionant ni amb un euro a l’Església. Però, sobretot els recursos necessaris s'obtindrien amb una reforma fiscal progressiva, amb un control i persecució exhaustiva del frau fiscal, de l'evasió de capitals i de la corrupció. No obstant, aquest no sembla ser el camí que hagi pres l'executiu central, més be ha pres el contrari, ja que amb l’amnistia fiscal que promourà el govern es legalitzarà el blanqueig de capitals. Un robatori fet públic a l'endemà d'una gran jornada de vaga general, aprofitant que els mitjans de desinformació massius havien engegat tota la seva maquinaria per criminalitzar la suposada “violència”, - en la que, curiosament, no entraven ni caps oberts, ni braços i costelles trencades, ni detencions indiscriminades ni persecució política, ni els piquets empresarials -, i que els servia com a cortina de fum.              
Però, tornant al tema dels pressupostos, cal dir ben alt, clar i fort que aquestes retallades no resoldran el problema de l’atur i de la dèbil activitat econòmica. És més, sobre l’atur el govern central ja parla de que durant el 2012 es poden perdre més de 600.000 llocs de treball, així mateix també hi ha la previsió d'una caiguda del PIB del 1,7%. Així doncs, sembla ser que al partit en el Govern estatal només li interessa acontentar als mercats,  és a dir, a la banca, les companyies asseguradores i els fons especulatius; i, per això imposa tota un seguit de retallades en drets laborals i socials, que l’únic que fan és aprofundir, encara més, en l'empobriment d'una gran majoria de la població (3).
Finalment, quin camí ens queda? Doncs el de la mobilització social continuada i intensa, el més unitària possible, que juntament amb les accions de protesta activa com tancaments als centres de treball (públics i privats) són els instruments que hem d’utilitzar per fer front a aquesta estafa que els banquers i els grans empresaris han creat per al seu benefici. La darrera Vaga General ha estat un bon exemple d'organització i de lluita - sempre millorable -. Ara cal que l’1 de Maig es torni a donar un cop damunt la taula, al igual que durant els dies de mobilització que es preparen entre el 12 i 15 de Maig.   

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)