Crònica del 1r de Maig: Recuperem la consciència de classe

El passat 1r de Maig al Camp de Tarragona es recordarà per la manifestació conjunta en la que van participar els sindicats alternatius i els majoritaris. Aquests últims anaven al cap davant de la marxa seguint la pancarta unitària i darrere es trobava el Bloc Anticapitalista. Cal destacar que a més dels sindicats també van concórrer els moviments socials del Camp així com diverses organitzacions polítiques de l’esquerra anticapitalista i independentista, i l’Assemblea del 15M.
Aquest any també es recordarà el 1r de Maig per les sonades “performances” que, primer a Tarragona el passat dia 25 d’abril i després a Reus el mateix 1r de Maig, van servir per difondre els històrics esdeveniments del 1r de Maig de 1886.
Així mateix, en la mobilització, d’unes 5.000 persones, es va mostrar clarament el malestar, la indignació i el sentiment de que en el context actual es l’hora de lluitar, de plantar cara. En aquest sentit, aquest 1r de Maig també serà recordat per ser un dia de lluita on les manifestants reivindicaven els drets socials i laborals, alhora que cridaven consignes com: “No és crisis, és una estafa” o “Mas dimissió, Puig a la presó”, i exigien l'alliberament de les persones que encara són a la presó pels fets de la vaga del 29M. També cal mencionar la contundència de la majoria dels parlaments, sobretot d'aquells que deien ben clar i fort que amb el sistema capitalista no hi res a fer ja que només genera fam, misèria i destrucció per a la majoria de la població mundial, alhora que cridaven a no deixar-nos intimidar per la brutal repressió policial i per la persecució política ja que en aquest moment de retallades massives de drets socials i laborals no poden retrocedir sinó tot lo contrari.
Finalment també es recordarà aquest 1r de Maig per la consonància en la necessitat de convocar un altra vaga general i de donar suport i participar activament en totes les accions al voltant del 12M-15M. 

Comentarios

  1. La ilusión no es motivo para idealizar la realidad. Una cosa son las direcciones sindicales mayoritarias -y la realidad del movimiento obrero- y otra el sector ideológico mayoritario del 15M (Attac España, y el Sr. Vicente Navarro y J. Luis Sanpedro) y la base útopica del mismo, y sin embargo ambas tienen en común la negación teórica y práctica de la conciencia y lucha de clases.

    Sobre la direcciones sindicales no hace falta ni hablar. Sobre el movimiento 15M hay que recordar -ya que se hace apología del marxismo- lo siguiente:

    "cualquier intento de tranferir el papel revolucionario a otras capas sociales que son incapaces de paralizar la producción de golpe, que no juegan un papel clave en el proceso productivo, que no son la fuente principal de beneficio y acumulación de capital, nos hace dar un paso decisivo hacia atrás, del socialismo cientifico al socialismo útopico, del socialimo que surgue de las contradicciones internas del capitalismo, a aquella vision inmadura del socialismo que nació furto de la indignación moral de los hombre al margen de su lugar en la revolución social"

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)