Conseqüències de la precarització laboral per a les classes populars

En el context actual tenim una taxa d'atur desbordada i uns treballs cada cop més precaris. Concretament l'atur s'ha situat a Catalunya en el 22'2% i en el conjunt de l'estat en el 24,4% (1), no havent cap indicador que mostri una recuperació de l'ocupació, sinó que tan sols tindrem una petita treva amb l'augment de les contractacions per la temporada estiuenca. Al mateix temps la precarització tant laboral com social s'ha accentuat en els darrers anys com a conseqüència de l'aplicació de tot un seguit de mesures que retallen els drets laborals i socials històricament conquistats. Unes mesures que vénen imposades per una ideologia molt concreta la qual domina els màxims òrgans de poder econòmic i polític a nivell europeu, estatal i autonòmic.     
En aquest sentit, suposadament, les darreres reformes laborals tenien com a objectiu reduir l'atur i s'argumentava per part dels economistes neoliberals que al ser més barat contractar i acomiadar es crearien més llocs de treball. Res més lluny de la realitat ja que la destrucció de llocs de treball és superior a la creació d'aquests i, a més, els treballs que es creen estan sota una nova regulació que agreuja la precarietat dels mateixos. Cal recordar que aquestes reformes són també causants de l'augment de l'empobriment de la població (2), però d'açò i d'altres causes no van voler parlar al circ de la marató per la pobresa.
Tornant al tema, ressaltar que el treball precari és una conseqüència directa dels sistemes flexibles de treball que aplicats al nostre context estatal s'aprofiten per igualar cap avall les condicions de treball i contractació. Així mateix, aquest treball el podem caracteritzar per la seva irregularitat, la baixa remuneració, la temporalitat del mateix i per unes condicions laborals que recorden a altres temps. Però, quines conseqüències té aquesta precarització laboral per a les classes populars i treballadores? En el següent quadre, extret d'un estudi més ampli (3), es sintetitzen aquestes conseqüències.
Alhora, en aquest altre quadre, també extret del mateix estudi (3), establim la vinculació entre l'impacte econòmic de la precarització laboral i la seva incidència en l'àmbit socio-cultural de les classes populars i treballadores.
 Aquestes implicacions ens indiquen que el que és subjacent a la precarietat laboral, com a forma particular d'acció econòmica, són les seves greus conseqüències en l'ordre social en general i en la vida de les persones treballadores en particular. Tot això fa destacar la gradual degradació del treball, de les condicions en què es realitza i de la qualitat de vida de les persones. Així mateix, les estratègies de flexibilització productiva afecten a la integritat del sistema productiu i a l'organització del treball, la qual cosa en conseqüència impacta en el conjunt de l'experiència laboral individual i col·lectiva. Tal com hem assenyalat en els quadres anteriors, aquesta degradació, al seu torn, afecta a la pròpia vida dels treballadors i els seus entorns familiars, condicionant en bona mesura les seves formes de comportament així com el seu present i futur.
Cal doncs, continuar i no defallir en l'organització i coordinació de les resistències front a aquestes imposicions. Resistències que han de qüestionar les relacions de poder institucionals, jurídic-polítiques i ideològiques existents que condueixen una economia i unes relacions socials en contra de la immensa majoria de la població. A partir d'aquí cal posar en pràctica, paral·lelament, una dinàmica democratitzadora constituent i participativa que obri pas a noves institucions populars.

(1)   Dades de l'EPA del 1r trimestre del 2012 actualitzades al 27 d'abril.
(2)   Més informació a l'article “L'empobriment continu de la majoria de la societat”.
(3)   Per aprofundir veure l'estudi: “La Metamorfosis del trabajo en tiempos de globalización”.

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)