El Govern de Rajoy menteix i ens porta cap a la ruïna

Un cop més el govern de l’Estat menteix i es posiciona a favor de la banca i dels seus interessos a costa de continuar empobrint a la immensa majoria de la població.
Però, a qui li sorprèn? En poc més de cinc mesos han pujat els impostos, han aprovat una amnistia fiscal, han imposat una reforma laboral molt agressiva contra els drets dels treballadors i treballadores (1), han retallat els pressupostos en sanitat, educació, serveis socials, investigació, han reduït la despesa en inversió pública, etc. De tot això res deia el seu programa electoral. Però, i què? a qui li sorprèn? Què s’esperava d’aquest govern?
Així, tenim un context en el qual al mateix temps que s’imposen retallades en drets socials i laborals es donen tota una sèrie d’ajudes multimilionàries al  sector financer, arribant al passat dissabte 9 de Juny quan es fa pública la necessitat d’un primer rescat de fins 100.000 milions d’euros per a la banca espanyola (2). Però, el govern continua mentint dient que aquest rescat no és tal sinó que és un préstec en condicions molt favorables i que sols afectarà a la banca. Això no és així  ja que el receptor d’aquests diners serà el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), un organisme públic que desemborsarà els diners a les entitats financeres amb problemes, lo qual implicarà un nou augment del deute públic espanyol de fins un 10% del PIB i que els interessos pagats computin com a despesa a l'efecte de dèficit. Així mateix el comunicat de l’Eurogrup deixa clar que és l’Estat el que signarà el Memoràndum d'Enteniment on es fixen les condicions del rescat i que, per tant, serà l’Estat el responsable de retornar aquestes ajudes si el sector financer espanyol no és capaç de reemborsar els recursos rebuts a través del FROB. Alhora, el ministre d’economia alemany ha anunciat que la troica formada per la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu controlarà la reestructuració de la banca de l’Estat espanyol i, com era d’esperar, ja s’ha fet públic que el rescat estarà estretament vinculat al compliment del Pacte d'Estabilitat. 
Però, algú es pot creure que aquest rescat no ha implicat i implicarà més retallades? Cal recordar que el passat dia 30 de Maig la Comissió Europea feia una sèrie de “recomanacions” per a l’Estat espanyol, on entre d’altres assumptes advertia que les potencials operacions de rescat financer per al país poden suposar un risc per al dèficit, actualment en el 8,9% del PIB. Així mateix, el objectiu del dèficit que marca la Unió Europea a través del Pacte d’Estabilitat és del 3% per al 2013, però aquest podria ampliar-se en un any per a Estats amb dificultats (com l’espanyol) sempre i quan s’aprofundeixi en aquestes “recomanacions” de la Comissió (3), és a dir, més retallades en drets socials i laborals. En aquest punt és importantíssim fer menció a que durant l’estiu del 2011 el govern del PSOE amb el suport del PP va modificar de forma urgent la constitució espanyola per a introduir la limitació del dèficit i, per tant, restringint la despesa pública (la qual inclou la despesa pública social). Així doncs, l’Estat garanteix els interessos de la banca a costa de la despesa pública, és a dir, socialitza les pèrdues del sector financer. 
Amb tot, tenim un panorama en el que continuaran les reformes estructurals en nom de la reducció i control del dèficit, reformes que no són altra cosa que més retallades i retrocessos en drets i prestacions socials conquistats històricament, que alhora portaran un agreujament de la pobresa i de les desigualtats socials (4).  Cal dir que aquesta situació beneficia i molt a una classe social molt concreta que esta utilitzant aquesta crisi per aconseguir el que sempre ha pretès, la privatització de la majoria de serveis públics que puguin ser rendibles, la socialització de les seves possibles pèrdues i el descens dels salaris i de la protecció social, és a dir, una transferència massiva de les rentes del treball al capital.  
Així doncs, cal fer molta pedagogia política per conscienciar a la majoria de la població de que el que esta passant no és una crisi, sinó una estafa, un saqueig que ens porta a les classes populars i treballadores a la ruïna. Per tant, hem de reaccionar, prendre consciència i perdre la por, per així organitzar-nos i mobilitzar-nos de forma massiva i continua exigint, entre d’altres mesures, una verdadera banca pública sota un estricte control social, alhora que plantejant alternatives (5) al sistema.    

(2)     El Banc d'Espanya estima que el sistema bancari de l’Estat té actius tòxics per una suma de 176.000 milions d'euros.
(3)     Pujada de l'IVA, acceleració en el retard de l'edat de jubilació, control de la despesa en les comunitats o enduriment de les prestacions per desocupació, etc.
(5)   Veure les alternatives que se plantegen en el darrer paràgraf de l’article sobre el 12M15M.

Comentarios

  1. NO, NO SORPREN A NINGÚ QUE SAP EL QUE VA PASSAR ALS PAÏSOS EMPOBRITS DE CENTRTE I SUDAMERICA , AFRICA I ASIA . TOT VA PEL MATEIX CAMÍ. NOMÉS ENS QUEDA UNA POSSIBILITAT : EL DECREIXEMENT, TINDRIEM QUE DEIXAR DE MIRAR LA MACRO ECONOMIA I LLEXIR LES TEORIES DEL DECREIXEMENT I TAMBÉ COM ALGUNS JOVES JA HAN COMENÇAT A VIURE AL MARGE DEL SISTEMA .

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)