La mort de la Cooperació per al desenvolupament com la coneixíem

A data de 4 de Gener de 2012 vaig publicar un article sobre les retallades en cooperació al desenvolupament el qual reprodueixo integrament  sota aquestes línies ja que gairebé 6 mesos després crec que és de màxima actualitat. Per una banda, com ja apuntava a l’article, perquè la retallada dels fons destinats per a la cooperació al desenvolupament ha arribat a un 83% en dos anys, retallades a les que hi ha que sumar els impagaments de 700 milions d’euros amb les entitats socials (1); i que tot plegat suposa un incomplint dels compromisos adquirits pel govern. Per altra banda, perquè es reafirma la visió del govern català envers la cooperació al desenvolupament: una visió assistencial, de caritat i afavoridora dels negocis privats.
A continuació l’esmenta’t article:
Amb l'excusa de la crisi el Govern Català vol enterrar la cooperació per al desenvolupament
Amb una retallada del 55% en el pressupost del 2011 (passant de 49 a 22 milions), un expedient de regulació d’ocupació que afecta a 42 persones treballadores de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (incloent a dones embarassades i d’altres de baixa per maternitat) i amb una previsible disminució d’un 30% per al 2012, el Govern Català haurà ensorrat en dos anys la voluntat de contribuir des de Catalunya al compliment dels compromisos aprovats al 2001 amb la Llei de cooperació. Uns compromisos que comportaven destinar el 0’7% del producte interior brut al desenvolupament dels pobles empobrits. Així doncs, aquestes retallades posen en risc molts programes i línies d'acció engegades els darrers anys. Cal matisar que tot i haver avançat en aquesta línia les inversions de l’anterior govern mai van ser suficients ni complidores dels compromisos adquirits. 

Així mateix, aquestes retallades en la solidaritat no es donen tan sols a Catalunya sinó que a la resta de l’Estat espanyol també es realitzen de forma desmesurada. Dos exemples molt significatius són: el País Valencià, on en tres anys s'ha reduït fins a un 78,4% les partides destinades a cooperació, la qual cosa significa que el percentatge dels pressupostos destinat a aquesta partida se situa en un miserable 0,09%; i Castella La Manxa, on la seva presidenta va proposar eliminar per complet la partida pressupostària destinada a cooperació pel 2012.

Vídeo: "El Show de la Cooperación española
Tornant a Catalunya cal destacar que, a més a més, el Govern de la Generalitat promociona, a través de la Llei d'acompanyament als Pressupostos, la participació privada en aquest sector en detriment de les ONG ja que aquesta llei inclou una esmena perquè les entitats amb ànim de lucre puguin ser receptores de fons públics de la solidaritat.

Però, tot i això, tal volta algú es pot preguntar el per què d’aquests ajuts oficials al desenvolupament, i més en aquests temps de crisis. Doncs be, per una banda perquè són compromisos internacionals que fa més de 30 anys que s’han adquirit en el marc de les Nacions Unides i, per altra banda (la qual crec que és la raó principal) perquè és una qüestió de justícia envers dels pobles empobrits. Empobrits molts cops per l’espoli dels seus recursos per part de les potencies occidentals ja sigui directament o través de les seves multinacionals. Per això la cooperació per al desenvolupament és una qüestió de reparació, de restitució davant els deutes socials, ecològics i culturals que al llarg de la historia s'han contret amb els pobles de l’anomena’t Sud.

Així mateix, cal destacar que aquestes retallades aprofundiran en les desigualtats ja que no es podran atendre a milers de persones d’aquí i d’arreu, així com que suposaran una disminució de les accions de sensibilització i conscienciació de la ciutadania en el perquè d’aquestes necessitats i la funció de la cooperació per al desenvolupament.
 
Així doncs, la situació de pobresa i desigualtat exigeix, ara més que mai, no només mantenir sinó augmentar uns pressupostos que mai van ser suficients per atendre les necessitats socials a Catalunya o els compromisos de cooperació internacional. I, en aquest sentit, no val l’excusa de que no hi ha diners ja que si és combatria el frau fiscal massiu existent a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol hi hauria diners de sobra. (Les organitzacions professionals d'inspectors d'Hisenda xifren l'economia submergida a l’Estat espanyol en més de 240.000 milions d'euros).

Per tant, aquestes retallades són inacceptables, al igual que ho són les que es practiquen en drets socials adquirits i guanyats (que no atorgats)  com la sanitat i la educació. Per això cal mobilitzar-se i organitzar-se per exigir la reversió d’aquestes polítiques antisocials.

     

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)