La solidaritat és el camí

Des de finals de Maig els miners i mineres del carbó sostenen un admirable pols amb el govern central per la retallada d’un 64% en les partides pressupostaries destinades a la mineria, retallada que condemna al sector al tancament de la major part de la seva activitat i que suposa l’incompliment del que s’havia pactat al Pla Nacional de Reserva Estratègica del Carbó 2006-2012. Situació que suposa la continuació del procés de desindustrialització que des de fa dècades s’està imposant a l’Estat a favor d’una economia basada en el sector serveis on abunda el treball precari (1).   
Aquesta lluita sostinguda en el temps que es va  iniciar el 23 de Maig combina diferents accions de pressió. En aquest sentit el sector esta en vaga indefinida des del dia 30 de Maig, ha realitzat una manifestació conjunta a Madrid, hi ha diversos tancaments en les mines que ja porten setmanes, s’han tallat multitud de carreteres i s’està realitzant la Marxa Negra que després de 19 etapes arriba aquest dimecres dia 11 de Juliol a Madrid. Una marxa que esta rebent la solidaritat de gran multitud de persones treballadores per allà on passa ja que aquesta lluita s’està convertint en un símbol de totes les altres lluites.
Així mateix, aquesta contesa en defensa dels seus llocs de treball, és a dir, del seu medi de vida i el de les seves famílies esta sent un exemple clar i contundent de lluita obrera que els mitjans de (des)informació estan tergiversant, mentint, manipulant, enganyant o simplement ocultant (2) a la població per a que no condeixi l'exemple en la defensa de la resta de drets socials i laborals que el Govern i els seus amos ens estan robant retallada rere retallada. Però hi ha que senyalar que aquesta lluita per una reivindicació laboral concreta està arrossegant a cada pas que s’apropa a Madrid tot un seguit de solidaritats d’altres lluites i reivindicacions, així com un cúmul de ràbia i insatisfacció per la situació actual. Així aquesta reivindicació es pot convertir en la punta de llança d'una lluita pel treball, per la dignitat i per la justícia social.      
En aquest sentit comentar que l’arribada de la Marxa Negra coincideix en el temps amb algunes de les imposicions que comporta i comportarà el rescat (3). Entre aquestes mesures imposades per la Troika (FMI, Banc Central Europeu i Comissió Europea), que haurà de complir l’Estat espanyol per obtenir el suposat rescat i per aconseguir retardar un any el compliment de l'objectiu del dèficit del 3%, tenim: una pujada de l’IVA imminent,  retallades en les condicions laborals dels empleats públics, la disminució de les prestacions per desocupació, l'avançament de la reforma de les pensions, l'eliminació de la desgravació per la compra de l'habitatge habitual i la rebaixa de les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social. Així doncs, la gran majoria d’aquest “paquet de mesures d’ajust”, és a dir, de retallades, suposarà aprofundir en el continu empobriment de la majoria de la societat (4) i en la pèrdua de drets socials i laborals conquerits a base de lluites socials. Lluites que com les dels miners, en defensa de centenars de llocs de treball dels que depenen milers de famílies, no han d’aturar-se sinó que han de servir per aconseguir la reconversió ecològica del sector industrial començant per la utilització dels milers de milions d’euros dels fons per a la mineria que han estat malversats i que haurien de ser gestionats democràticament per els propis treballad@rs.      
Finalment comentar que en un context amb uns nivells d’atur desbordants, en el que s’apliquen i imposen contínues retallades generalitzades en els drets socials i laborals que encara aprofundeixen més en la crisi, la  lluita minera és decisiva ja que marca el camí a seguir per la seva contundència, voluntat i decisió; i que, per tant, ens hem de solidaritzar amb la seva causa i, alhora, adonar-nos que l’únic camí contra les retallades és el de teixir ponts entre les diferents lluites socials i laborals, és a dir, recuperar la consciència de classe i de lluita obrera.           
(2)     Veure la portada del ABC del dissabte 7 de Juliol on es manipula la informació al ometre que la nena ferida va ser per un projectil de la policia i on se qualifica de guerra la lluita per la defensa dels llocs de treball en la mineria.
(3)      Veure l’article: “El Govern de Rajoy menteix i ens porta cap a la ruïna per aprofundir sobre el rescat a la banca.
(4)     Més informació en l'article “L'empobriment continu de la majoria de la societat”.

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)