La criminalització de les persones aturades

Estem en un temps on s’està aprofundint en el discurs sobre la responsabilitat de cadascú en la seva situació personal, tant social com laboral. Es obvi que sempre s’ha de posar voluntat pròpia per millorar però el que no es de rebut es que es vulgui atribuir tota la responsabilitat de la situació de precarietat a les classes populars. Un exemple clar d’aquest discurs van ser les declaracions de Rajoy en el Congrés dels diputats quan va justificar la rebaixa d’un 10% de la prestació de l’atur a partir del setè mes per a incentivar la recerca d’ocupació. Aquesta argumentació forma part de tot un procés de criminalització de les persones aturades. Ara resulta que gairebé 6 milions d’aturades a nivell estatal (1) ho són perquè volen, perquè els encanta viure de prestacions, subsidis i ajudes varies, i que suposadament, segons Rajoy els fa falta cobrar menys per a incentivar-los a trobar feina. El problema és que no s’inverteix per a crear ocupació sinó tot el contrari s’apliquen tot un seguit de retallades que l’únic que fan es aprofundir en la destrucció d’ocupació i en la precarització de la poca que es crea.
També en aquest procés continu de creació de matriu d’opinió estigmatitzant a les persones aturades i de fer pagar la crisi a les classes populars vam tenir a l'Agost del 2011 les modificacions de l'ajut del PIRMI per part del govern de la Generalitat de Catalunya endurint els requisits per a la percepció d'aquesta renda així com també els retards en el seu pagament. En l'actualitat va en aquesta línia la no prolongació de l’ajuda del pla Prepara’t. Ajuda que es percep quan ja no es cobra cap prestació ni subsidi i que consisteix en un ajut econòmic de 399€ al mes durant 6 mesos durant els quals la persona perceptora ha d’acreditar que fa una recerca activa de feina així com que s’està formant. Doncs be, aquest Agost aquesta ajuda de subsistència desapareix si no es que canvien de parer a ultima hora. Així mateix cal comentar que en algunes Comunitats Autònomes esta havent retards en els pagaments de l’ajuda del mes de Juliol. Així doncs, crec que totes hauríem de fer un exercici d’empatia, de posar-se en la pell d’aquestes persones i preguntar-se: com es pot viure amb 399€ al mes? De que viuran milers de famílies que depenen d’aquests ajuts? També hi ha que destacar que són hipòcrites les declaracions del portaveu del PP en el Congrés afirmant que aquest pla no té l'efectivitat desitjada en quant a inserció laboral. Normal ja que per a que hi hagi inserció laboral hi ha que generar ocupació, és a dir, ha d'haver-hi una combinació entre les polítiques actives d'ocupació i les polítiques industrials dins d'un marc normatiu favorable a la generació d'ocupació digna.
Aquesta situació abans descrita es un exemple més de que s’està fent pagar la crisi a la gent més necessitada i vulnerable, creant un context d’empobriment continu (2) on les possibilitats de caure en l’exclusió social augmenten a gran velocitat. A més es criminalitza a tota aquella persona que percep una renda per part de les administracions públiques ja que se l'estigmatitza fent creure a l'opinió pública de que no es vol treballar.  
Arribats a aquest punt cal comentar també un fenomen conegut com la trampa de la pobresa o la trampa de l’atur que és una situació en la qual les persones perceptores de rendes mínimes d’inserció, subsidis o ajudes varies per estar desocupats “s’enganxen” a les mateixes. Unes rendes amb unes quanties molt baixes per a que no es visqui de les mateixes, tot i que es promociona i fomenta intencionadament la creença de que hi ha moltes persones que volen viure a costa dels pressupostos de l’Estat. Aquí torno a preguntar: com es pot mal(viure) amb aquestes raquítiques quantitats de diners?. Continuant amb com les persones “s’enganxen” a aquestes rendes cal fer referència a que la dependència es crea per la forma en que estan articulades aquestes rendes ja que la percepció de les mateixes esta condicionada a la no realització de cap treball remunerat per part dels perceptors. És a dir, que si el perceptor, després d’haver realitzat tota una sèrie de costosos tràmits burocràtics per obtindre aquesta renda, té la possibilitat d’optar a un treball remunerat de poc temps es troba amb el dilema d’acceptar o no aquest treball ja que si ho fa perd l’ajuda i quan acabi de treballar doncs ja veurem si pot o no tornar a percebre-la. Aquí estem parlant de treballs temporals, precaris i no d’un treball amb una bona remuneració i que tingui un mínim d’uns quants mesos de continuïtat. No seria millor poder combinar aquests tipus de rendes amb altres ingressos (fins un màxim) que provinguin de petits treballs o inclòs d'algun negoci propi fins que els ingressos superin una quantitat mínima per assegurar una existència digna?
Així doncs, caldria instaurar una renda mínima per a totes aquelles persones aturades i que no cobren res, almenys fins que es trobi un treball remunerat digne o suficient per a cobrir les necessitats bàsiques ja que no es pot abandonar a les persones a la seva sort quan no tenen cap responsabilitat en aquesta estafa anomenada crisi. Així mateix, cal fer molta pedagogia per trencar aquest discurs de criminalització de les persones més desfavorides ja que la gran majoria no vol malviure de les ajudes sinó que el que vol es treballar per a poder garantir les seves necessitats bàsiques i les de les seves famílies.  També cal pressionar per a que mitjançant la inversió pública (3) es generi ocupació, i finalment cal plantar cara contra totes aquestes injustícies i les que no tardaran a implantar-se ja que les darreres “recomanacions” del Banc Central Europeu (4) van encaminades a reduir el salari mínim interprofesional , les prestacions de l'atur i a aplicar altres retallades sobre les condicions laborals aprofundint encara més en les mesures implantades amb la darrera reforma laboral (5). Cal doncs un procés de mobilització continuada el més massiva possible on un altra vaga general es ja imprescindible.  
 
(3)Mitjançant una reforma fiscal progressiva i la persecució del frau fiscal, de l'evasió de capitals i de la corrupció hi hauria finançament suficient per aquesta inversió.
(4)Veure aquest l'article del professor Vicenç Navarro on estableix que el BCE és un lobby de la gran banca europea i que treballa per als interessos d'aquesta.

Comentarios

  1. Este es el siguiente paso a la criminalización de los parados: http://elinsostenible.blogspot.com.es/2012/08/el-programa-nacional-para-terminar-con.html

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)