2012: Un any de retallades i de lluites socials

Aquest 2012 ha estat un any on s’han estat aplicant tota una sèrie de mesures regressives en els drets socials, laborals i democràtics. Així, tenim que en aquest període de shock en el que es troba la majoria de la població, per les mancances i necessitats que pateix, els poders financers i empresarials imposen a gran velocitat a través dels seus governs un programa de destrucció sistemàtica dels serveis públics i dels drets laborals que, almenys, asseguraven un mínim de protecció social.
Durant tot l’any, tant a nivell estatal com autonòmic, han estat imposades a base de decrets-lleis i altres normatives una sèrie de polítiques públiques per controlar el dèficit i pagar el deute. Un deute públic que s’ha incrementat per la socialització de les pèrdues del sector privat, sobretot del bancari, i per uns interessos altíssims que el mateix sector bancari aplica a l’administració pública. En aquest sentit cal una auditoria del deute i no pagar el deute il·legítim. Però, tornant a les mesures per “superar” la crisi i reduir el dèficit, aquestes han seguit les clàssiques fórmules d’una posició ideològica molt concreta, la neoliberal: retallar en la despesa pública i en la despesa pública social;  augmentar la recaptació mitjançant una reforma fiscal regressiva que puja els gravàmens generals,  però evitant impostos especials a les grans riqueses o a les transaccions especulatives; flexibilitzar i precaritzar el mercat laboral; obrir la porta a privatitzar els pilars de l’estat de benestar (sistemes de pensions, educació, sanitat, serveis socials, etc.); i continuació de la desregulació dels mercats financers.   
Aquestes mesures imposades contra la voluntat de la majoria de la societat i que no estaven en cap programa electoral conformen un pla d’ajustament estructural que redistribueix la riquesa des del món del treball cap al capital, fent pagar així els costos de la crisi a les classes populars i treballadores, i beneficiant a una classe social molt concreta i minoritària. 
Així doncs, durant tot el 2012 aquestes reformes han suposat  l’eliminació de drets laborals i sindicals i l’abaratiment de l’acomiadament (1), la imposició del repagament sanitari, el desmantellament progressiu de l’ensenyament, la sanitat pública i els serveis socials, el lliurament a la banca de recursos financers públics a través del primer rescat (2), la concessió per als defraudadors d’una amnistia fiscal, l’augment de l’IVA i de les taxes judicials. Tot això acompanyat d’un augment de la coartació de la pluralitat informativa i de l’aprofundiment en la criminalització dels moviments socials i de la contestació popular.  
Com a conseqüència d’aquestes mesures tancarem aquest any 2012 amb un atur del 25% (3) de la població (gairebé 6 milions de persones aturades), amb més de dos milions d'aturats registrats que no reben cap prestació o subsidi de desocupació, amb més del 50% de joves menors de 25 anys sense feina, amb un  22% de persones sota el llindar de la pobresa i un 25% en situació de risc (4), amb prop de 180.000 desnonaments i amb uns serveis públics amb milers de professionals i recursos menys.   
Però també aquest 2012 ha estat un any on les resistències a aquests brutals atacs s’han anat incrementant i coordinant. Així doncs, durant el 2012 les lluites socials s’han donat sectorialment amb les diferents marees en defensa dels drets públics, però també han confluït en mobilitzacions generals com les dues darreres vagues generals. Respecte a aquestes ultimes cal dir que han estat molt més importants que la del 2010, tot i que no han paralitzat del tot l’Estat si que l’han mobilitzat i han elevat el nivell de consciència i de la necessitat de la lluita social per revertir les retallades i superar aquest injusta situació. Així mateix, no hi ha que oblidar que en aquest any es va dur a terme la constant i contundent lluita pels drets laborals que ens van oferir els miners (5) i les seves famílies, així com les mobilitzacions multitudinàries com la del 15S. També en aquest any s’ha obert a Catalunya una porta per fer realitat el dret a l’autodeterminació després d’una manifestació històrica amb més d’un milió i mig de persones. També 2012 ha estat l’any de la primavera valenciana on milers de persones plantaven cara a la repressió que van sofrir els i les joves estudiants valencians. Tampoc ens podem oblidar de l’aniversari del 15M on van tornar a haver-hi ocupacions de les places o de les casserolades front a la Caixa i altres bancs o de les manifestacions front al Congres de milers de persones convocades per la coordinadora 25S per exigir una democràcia real, alhora que per mostrar la repulsa a uns pressupostos antisocials. Així mateix, 2012 també ha estat l’any en que el 15M ha portat a judici a Rodrigo Rato i on les diverses Plataformes d’Afectats per la Hipoteca i els moviments veïnals han aconseguit aturar centenars de desnonaments. Tot això demostra que si es lluita es pot.
És per això que, tot i els brutals atacs dels poders econòmics i financers portats a terme pels seus governs titelles, hem de plantar cara i donar una resposta encara més contundent, són ells o nosaltres. No hem de tenir por perquè és el que volen, que ens callem i ens quedem a casa. Doncs no! Cal organitzar-se i prendre partit, ningú ha dit que sigui fàcil més bé al contrari i tal volta ens passin per sobre, però si no fem res, si no lluitem ja estem perduts. És per dignitat.  
Ara cal doncs per al 2013 continuar fent molta pedagogia política a peu de carrer per a que les classes populars prenguin consciència de la situació actual i s’impliquin en els processos de transformació radical de la societat, així com impulsar un procés de mobilització sostingut en el temps el més massiu possible. Finalment comentar que a més d’aquestes lluites al carrer hi ha la necessitat d’organitzar-se a cada barri i a cada centre de treball alhora que, allà on es pugui, utilitzar les institucions parlamentaries d’altaveu del malestar de la població i de les alternatives que hi ha.   
(3)   Veure l’article: “Cap als sis milions de persones aturades
(5)   Veure l’article: “La solidaritat és el camí

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)