A les portes dels 6 milions d'aturats

A continuació podem veure quina ha estat l'evolució de l'atur segons l'EPA a l'Estat espanyol, a Catalunya i a la província de Tarragona (1) en el passat any 2012, per a després passar a valorar aquestes dades.
- Estat espanyol:
El nombre d'aturats/des s'ha situat en 5.965.400 persones, el que suposa  un increment de  363.300 persones respecte al tercer trimestre de l’any. En quant a la taxa d'atur aquesta s'ha situat en un 26,02% de la població activa, el que suposa un increment d’1 punt respecte al tercer trimestre de l’any.
Pel que fa a la variació interanual l'atur ha augmentat durant el 2012 en  850.500 persones respecte al 2011 i la taxa d'atur ha passat del 22,8% al 26,02%.   
- Catalunya:
El nombre d'aturats/des s'ha situat en 885.100 persones, el que suposa  un augment de 44.700 persones respecte al tercer trimestre. En quant a la taxa d'atur aquesta s'ha situat en un 23,9% de la població activa, el que suposa un augment de 1,3 punts respecte a l’anterior trimestre.
Pel que fa a la variació interanual l'atur ha augmentat durant el 2012 en 109.700 persones respecte al 2011 i la taxa d'atur ha passat del 20,5% al 23,9%. 
- Tarragona (província):
El nombre d'aturats/des s'ha situat en 104.800 persones, el que suposa  un augment de 4.900 persones respecte al tercer trimestre. En quant a la taxa d'atur aquesta s'ha situat en un 25,6% de la població activa, el que suposa  un augment de 3 punts respecte a l’anterior trimestre.
Pel que fa a la variació interanual l'atur ha augmentat durant el 2012 en 14.800 persones respecte al 2011 i la taxa d'atur ha passat del 21,8% al 25,6%.
Valoració:
De l'EPA del quart trimestre destaquem que les dades de l'atur són esgarrifoses ja que al conjunt de l'estat el percentatge de persones aturades supera ja el 26%, és a dir, que una de cada quatre persones esta sense feina a nivell estatal. A més, moltes d’aquestes persones estan cobrant prestacions o subsidis molt baixos que impedeixen desenvolupar una vida mínimament digna i, fins i tot hi ha molts i moltes que ja no perceben res. Així mateix, el nombre d’aturats de llarga durada (persones que porten més d’un any a l’atur) s’ha enlairat fins als 2.789.900 persones. Pel que fa a Catalunya i la província de Tarragona les dades estan uns punts i unes dècimes respectivament per sota de les dades estatals però també augmenten  respecte a l’anterior trimestre i també pel que fa al 2011, tal i com hem vist en els primers apartats. De tots aquests milers de persones aturades 218.900 eren personal públic.   
També destacar que la temporada de contractació de Nadal no ha evitat aquest repunt del paro. A més, és important recordar que la majoria dels nous contractes que es realitzen són contractes temporals, és a dir, una contractació precària (2) amb unes condicions laborals que deixen molt que desitjar i que les darreres reformes laborals (3), tant la del PP com la del PSOE, només fan que potenciar amb una normativa laboral molt desfavorable per als interessos de la classe treballadora. Al respecte d’aquesta nova normativa laboral cal comentar que ha facilitat i molt l’acomiadament a les empreses. Així doncs, prompte farà un any de la reforma laboral de Rajoy i podrem veure quanta desocupació i precarietat ha creat. En aquest context les opcions d’una gran majoria de població semblen clares o precarietat o atur.  
Així mateix, aquestes dades de desocupació, junt a l'augment del nombre de famílies que tenen tots els seus membres a l'atur, junt a una taxa d'atur juvenil de més del 55%, junt a  la retallada de les prestacions per desocupació i junt a tot un seguit de retallades de drets socials i laborals que els diferents governs centrals i autonòmics vénen aplicant, conformen un context de continu empobriment de la societat (4) on les classes treballadores estant perdent gran part dels seus drets conquerits històricament.  
En esta situació cal un canvi de direcció en la política econòmica i social actual que ens porti a la generació d'ocupació mitjançant una inversió pública (5) continuada i planificada, que combini les polítiques industrials amb les polítiques actives d'ocupació dins d'un marc normatiu favorable a les classes populars i on les polítiques socials tinguin un pes predominant. Aquest és un primer pas que hem d’aconseguir mitjançant la presa de consciència i la utilització de tots els instruments de lluita dels que disposa la classe treballadora tals com manifestacions, tancaments, ocupacions, marxes, vagues, etc. dins d’un procés de mobilització sostinguda en el temps el més massiva possible. Impulsem aquest procés de canvi social tan necessari com imprescindible.
1) Les dades utilitzades en aquest article han estat obtingudes de l'Enquesta de Població Activa del quart trimestre del 2012 recopilats en l’IDESCAT.
(5) Mitjançant el no pagament del deute il·legítim, una reforma fiscal progressiva i la persecució del frau fiscal, l'evasió de capitals i la corrupció hi hauria finançament suficient per aquest inici de canvi de model.


Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)