300 morts més a les costes de la Unió Europea


Segons ha informat ACNUR (1) en un comunicat la xifra de morts prop de les costes de Lampedusa (Italia) augmenta fins a 300 persones. El Mediterràni continua sent una morgue on s’acumulen milers de persones que han perdut la vida buscant un futur millor en una Europa fortalesa que fa aigues en les seves polítiques migratories i que no dona una solució real a aquest drama.
A continuació reprodueixo l’article del company d’Entrepobles Jordi Mateu que va ser publicat al Diari de Tarragona el 28 d’octubre del 2013 just després d’un altre naufragi on van morir altres 300 persones a les costes italianes. Per desgràcia la historia es repeteix.

---------------------------------------------------------
La Cooperació Solidària. Retallem el pressupost de cooperació i gasten 35 milons en la Fórmula 1.

La Cooperació Solidària és necessària per a que fets com els de Lampedusa no tornin a passar. Més de 300 persones han mort a Lampedusa. No és un fet aïllat. Formen part d’una llarga llista de persones que han deixat la vida a Grècia, Melilla, Canàries... Ja han mort més de 20.000 al Mar Mediterrani en aquests anys.

I ens preguntem: per què? Segons dades de les Nacions Unides, cada dia moren més de 25.000 persones de fam, i el 75% d’aquestes són nens i nenes. La FAO quantifica en 1.000.0000.0000 les persones que pateixen fam crònica, en 2.000.000.000 les que passen fam a temporades i en 1.0000.0000.0000 més les persones que tenen desordres alimentaris.

Aquestes persones fugen de la pobresa, la injustícia i les guerres provocades per un sistema econòmic que no està al costat de les persones, sinó dels diners.

Després dels fets de Lampedusa, mentre a la UE discutien sobre si Alemanya rebia més o menys demandes d’asil polític que Itàlia, i sobre la conveniència de vigilar les fronteres russes, a Malta morien una trentena més de persones.

Sembla que a Itàlia la solució serà enviar vaixells militars en missió “humanitària”, ja que diuen que no poden derogar la llei d’estrangeria que els considera “il·legals”. Des de la UE es posava com a exemple el model espanyol de cooperació entre països. Efectivament, Marroc i Argèlia, amb la complicitat de l’Estat Espanyol, envia els “sense papers” al desert del Sàhara, des d’ on tornaran al seu país d’origen o hi moriran. Aquesta és la seva solució, dos cementiris: el desert o el mar. Aquest no és un model de cooperació humà.

La cooperació ha de ser solidària, mitjançant un procés capaç de generar impactes tant en la nostra societat (a través d’accions de denúncia i sensibilització), com en la dels països en els quals treballa en la transformació social.

Entenem que per desenvolupar una cooperació solidària cal destinar el màxim d’esforços i de recursos per tal de poder canviar aquest model inhumà tant a casa nostra com a fora.

No ho creu així l’Estat Espanyol. Tampoc ho creu així la Generalitat de Catalunya, i tampoc té cap voluntat de canviar-ho, ja que ha disminuït el pressupost de cooperació de 45 a 9 milions d’euros, mentre el Circuit de Montmeló rep una subvenció de 35 milions d’euros. Estem en crisi diuen...

Això no és solidaritat, es prefereix destinar recursos a un espectacle de multimilionaris mentre es deixa morir de fam a éssers humans i se’ls criminalitza com a persones de segona , “sense papers” o “il·legals”.

Les víctimes no són “sense papers” o “il·legals”, són éssers humans. La Cooperació solidària és necessària per a que el ni el desert ni el mar siguin la tomba de les persones més desfavorides.
 

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)