Andalusia: primer acte de l’any electoral

El PSOE dels ERO que porta des de 1980 governant (1) s’ha mantingut en nombre d’escons amb 47 guanyant així de forma amplia les eleccions anticipades a la Junta d’Andalusia i sent la força més votada. No obstant, el partit perd gairebé 120.000 vots respecte als comicis del 2012, un 4’2% menys i obté el pitjor resultat en quant a percentatges de vots de la seva història en unes eleccions andaluses. Uns resultats que serveixen per mantindré al PSOE en Andalusia, reforcen sobretot la figura de Susana Díaz i donen oxigen al PSOE a nivell estatal fins a les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. Els resultats no son extrapolables i ja veurem com evoluciona el PSOE a nivell estatal i la figura de Pedro Sánchez.
El PP s’estampa i perd 17 escons quedant-se amb 33. En nombre de vots els populars perden més de 505 mil vots i un 14% de l’electorat. Estar governant a nivell estatal aplicant polítiques d’austeritat i de retallades a les classes populars i treballadores i sobretot els continus casos de corrupció que afecten al partit han fet que el PP de Juanma Moreno tregui un dels pitjors resultats a Andalusia de la seva història. Alhora Mariano Rajoy és l’altre gran perdedor que ni tan sols va recolzar al seu apadrinat Juanma Moreno en l’amarga nit del 22M. Un primer avís molt seriós en aquest any electoral.
PODEMOS obté un magnífic resultat passant de 0 a 15 escons amb poc més d’un any de vida. La formació liderada per l’activista social Teresa Rodríguez obté més de 590 mil vots, un 14,84% i triplica el número de vots que van tindre a Andalusia a les passades eleccions europees. No obstant, aquest resultat confirma que les majories socials necessàries per al canvi político-electoral no seran fàcils d’aconseguir. Resulta obvi que el poder econòmic ja ha posat en marxa tota la seva maquinaria mediàtica per pal·liar i/o evitar l’ascens de PODEMOS mitjançant constants atacs, calumnies i silencis informatius. Ningú va dir que seria fàcil i Teresa Rodríguez i la resta dels seus companys i companyes de PODEMOS han fet una digna campanya amb escassos recursos econòmics, poca estructura organitzativa i sense experiència institucional que s’ha cobert amb la il·lusió i l’empenta de les seves bases.     
CIUDADANOS ha estat l’altra gran sorpresa de la nit electoral del 22M obtenint 9 escons amb els gairebé 370.000 vots i un 9’28 en quant a percentatge de vots. Un resultat inimaginable tan sols dos mesos abans dels comicis on no es coneixien als i les candidates i les enquestes no els auguraven cap bon resultat. Un resultat que pot donar la clau de la governabilitat als de Juan Marín ja que amb els seus 9 diputats i els 47 del PSOE sumen majoria absoluta. Així mateix, a nivell de tot l’Estat CIUDADANOS es converteix, si no ho era ja, en el recanvi del poder econòmic per frenar l’ascens de PODEMOS, alhora que en l'instrument per a no dependre dels nacionalismes perifèrics en futurs pactes a nivell estatal.
IU ha estat junt al PP la formació que ha sortit més debilitada d’aquestes eleccions. S’ha quedat amb tan sols 5 diputats, ha perdut gairebé 165.500 vots i un 4’5%. IU ha acusat la irrupció de PODEMOS per una banda i el pacte de govern amb el PSOE per l’altra. Els d’Antonio Maillo tenien com a única bona notícia de la nit de les eleccions el manteniment del grup parlamentari propi. Caldrà veure com reaccionen a partir d’ara i com es plantegen les properes eleccions municipals, autonòmiques i estatals per a que el tsunami PODEMOS no els arrasi. Sembla ser que Alberto Garzón continuarà treballant per la confluència amb els de Pablo Iglesias, però no li serà fàcil.
UPyD perd més del 60% dels seus vots respecte a les eleccions andaluses del 2012 quedant-se només amb poc més de 76 mil vots i un 1’93%. CIUDADANOS els ha passat per davant als de Rosa Díez ocupant l’espai i recollint els vots de centre i centre-dreta desencantats dels partits tradicionals. Aquests resultats han obert un altra disputa interna dins del partit exigint responsabilitats a la direcció estatal actual i reobrint el debat de la conveniència o no de confluir amb CIUDADANOS.       
Finalment és cert que el bipartidisme aguanta la primera envestida electoral del 2015 però no és menys cert que continua en retrocés i pot enfonsar-se més a mesura que es vagin succeint conteses electorals no tan particulars com les andaluses i continuï el context d'emergència social i de corrupció generalitzada. Aquestes eleccions ens mostren aquesta tendència a la baixa tot i la llei d’Hondt.  A Andalusia el bipartidisme ha perdut 17 escons, més de 625 mil vots i un 18% del total de vots. Actualment la suma de PP i PSOE representa el 62,2% del total de vots emesos quan al 2012 representava el 80’4%. La tendència al canvi es obvia encara que no tan rapida com senyalaven algunes enquestes, lo que deixa clar que acabar amb el bipartidisme no serà fàcil i i menys encara fer-ho articulant una majoria político-electoral suficient que sigui favorable als interessos dels i les que estan patint la crisi.  
(1)   Sembla ser que les retallades i la corrupció no passen gaire factura al PSOE i que la xarxa clientelar teixida durant més de 3 dècades encara dóna bons resultats.   

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)