Llum sobre les ombres del TTIP

El passat 26 de novembre vaig participar a la jornada "El TTIP a debat: preguntes i respostes" (1) organitzada per la URV i l'oficina de Tarragona de Europe Direct. A continuació us deixo el document base amb l'argumentari que vaig fer servir per donar resposta a les quatres qüestions plantejades sobre el TTIP: 1) Objectiu, 2) Transparència i informació, 3) Seguretat jurídica actual i futura i 4) Drets i economia.
A la jornada vam participar un representant de la Comissió Europea, un professor adjunt d'economia de la URV i jo com a membre de la campanya "Catalunya No al TTIP". Una campanya a nivell europeu que esta formada per moviments socials, organitzacions, col·lectius, plataformes i assemblees ciutadanes que comparteixen una profunda preocupació per les diverses amenaces que planteja el TTIP. Campanya que ha ajudat a aconseguir les més de 3.2 milions de firmes recollides, que ha organitzat la setmana d’acció global del passat octubre amb mobilitzacions multitudinàries i que esta teixint una xarxa de municipis on s’han aprovat mocions contra el TTIP (Barcelona, Valencia, Sevilla, Santiago, Manresa, Cornellà, Terrassa, Reus, etc.).
Document utilitzat a la jornada:
1.- OBJECTIU:
Quin és i/o hauria de ser l'objectiu del TTIP? Es important i necessari un acord comercial entre la UE i els EEUU?
És el negoci privat de les grans corporacions front al Bé Comú. El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, per les seves sigles amb anglès) pretén convertir-se en un acord d’ampli abast entre els EEUU i la UE. L’acord busca facilitar el lliure comerç i la inversió directa mitjançant l'eliminació d’obstacles normatius suposadament innecessaris i l’harmonització a la baixa de les regulacions a través del Consell de Cooperació Regulatòria per així afavorir l'accés al mercat de les empreses multinacionals d'ambdós costats de l'Atlàntic en condicions molt favorables als seus interessos.
El TTIP tracta d’acabar amb normatives i legislacions que garanteixen drets ciutadans però que limiten les opcions de negoci de les gran empreses. Flexibilitzar la legislació per adaptar-la als interessos de les corporacions.  L’interès prioritari no és tant reduir les barreres aranzelàries (ja de per si molt baixes excepte en l’agricultura perquè sinó no podrien competir amb les gegantesques granges industrials nord americanes) sinó les “no aranzelàries”, és a dir, les regulacions i normatives governamentals sobre matèria laboral, alimentaria, medi ambiental, sanitària, etc. El TTIP propugna la desregulació, l’obertura de nous mercats (liberalització dels serveis públics), i la protecció de les inversions, és a dir, l’eliminació de regles i normatives o com els seus favorables diuen barreres i obstacles al comerç.
Al respecte la CEOE a inicis del 2015 sol·licita literalment “l’eliminació definitiva d’obstacles innecessaris per al comerç i la inversió”. Doncs be, aquests obstacles són els que garanteixen els nostres drets en matèria de polítiques socials (sanitat, educació, serveis socials), de protecció als treballadors, als consumidors i al medi ambient. És una volta de rosca més en la imposició de les polítiques neoliberals portades a l’extrem. Vindria a ser la Constitució dels grans poders econòmics, la culminació del projecte neoliberal de la UE després del Tractat de Maastrich i del Pacte d’Estabilitat.
El TTIP no és que no sigui necessari sinó que tot el contrari ja que serà molt lesiu per a la majoria de la població. Cal aturar les negociacions ja que és una atac a la democràcia i a la sobirania dels pobles.  El TTIP ataca a les funcions executiva, legislativa i judicial dels governs democràtics i posa els interessos de les empreses transnacionals (ETN) per sobre de la sobirania nacional, de l’imperi de la llei i dels drets de ciutadania.
2.- TRANSPARENCIA I INFORMACIÓ:
S'ha criticat molt la manca de transparència e informació respecte a les negociacions del TTIP als seus inicis. Es suficient l'esforç de la Comissió Europea en aquest sentit? Cal deixar un marge a la Comissió Europea per afavorir una bona estratègia en la negociació? Fins on s'han d'explicar els continguts de les negociacions, a través de quin mitjà i a qui?
Els governs europeus han delegat en la CE la negociació del tractat i ni tan sols han informat del mateix. Falta de transparència i de procediments democràtics. No hi ha que deixar marge a la CE (negocien a esquenes de la població).
Les negociacions formals van començar al juny de 2013 i ja porten 11 rondes de negociacions. Però realment les grans ETN porten treballant des de la creació del “Diàleg empresarial transatlàntic – TABD) al 1995 en la consecució d’un acord com el TTIP de gran abast amb el suport i coneixement dels governs que situí els interessos de les grans corporacions per sobre dels de la ciutadania.
Des dels inicis de les converses les negociacions s’han mantingut en secret fent de l’opacitat i de la manca de procediments democràtics les senyes d’identitat de les mateixes. No hi ha mecanismes que facilitin a la ciutadania la informació sobre el Tractat i les negociacions que es duen a terme entre les parts i es va signar una clàusula per no desclassificar-los fins a passats 30 anys. Al respecte va ser l’Observatori Corporatiu Europeu (CEO) qui va filtrar alguns dels documents de les negociacions.
Tan sols després de la denúncia pública i les crítiques de la societat civil a la falta de transparència, de grans mobilitzacions, de la intermediació de la defensora del poble europea sol·licitant l'accés als documents i una sentència del Tribunal de Justícia Europeu obligant a millorar l'accessibilitat a aquests, van portar a la CE a ser menys restrictiva en l'accés als documents.  Però aquest supossat accés actual a la informació és “Un joc d’obstacles per als eurodiputats”. A la conegua com reading room, una habitació especial habilitada a Brussel.les i vigilada, els i les europarlamentaries poden consultar parts dels textos amb anglès de les negociacions sol·licitant permís per entrar a l’habitació on no es permet fer copies ni fotos, ni prendre notes ni anar acompanyat de cap expert, on s’està sota jurament de confidencialitat i amb temps limitat de consulta. Aquestes mesures de “transparència” són insuficients, a més els documents crucials sobre el TTIP han estat amagats a l'opinió pública, com per exemple la demanda del Govern nord-americà per obrir el mercat de l'educació universitària a l’UE.
En canvi les grans empreses multinacionals si que tenen accés a la informació alhora que pressionen a través de lobbies per a influir en les negociacions i així assegurar-se mesures favorables als seus interessos privats. Al respecte el 92% de les reunions que mantenen Washington i la CE amb diferents parts interessades van ser amb lobbies representants dels interessos de les grans corporacions multinacionals, els quals tenen tota la informació i, és més, pressionen per a que es legisli al seu favor.
La politòloga Susan George ho té molt clar: El TTIP és com un vampir, que ens xuclarà la sang i que sols s'atura si veu la llum. 

3.- SEGURETAT JURIDICA ACTUAL I FUTURA:
Sembla ser que el futur TTIP s'obririen les portes a modificar la legislació europea en àmbits sensibles, afeblint la protecció com a consumidors dels ciutadans europeus. En cas afirmatiu, en quins àmbits i com? En cas negatiu, com es garanteix que no es modifiqui la legislació europea, afeblint la protecció dels consumidors europeus?
Al respecte 3 punts clau: el principi de precaució, el consell de cooperació reguladora i els tribunals d’arbitratge privats.
El principi de precaució. Cal garantir que s'aplica si hi ha un risc de que algun producte, servei, etc. pugui ser nociu pel medi ambient, l’alimentació o la salut dels humans, els animals o les plantes, és a dir, l’empresa ha de demostrar que el producte/procediment/servei és segur sinó no és du a terme. Amb el TTIP el que es vol és el contrari, és a dir, el model nord-americà en el que són els consumidors els que han de demostrar amb proves científiques que el producte no és segur.   
El Consell de Cooperació Reguladora
Una nova estructura de governança transnacional no democràtica que utilitzant el vocabulari de la CE “s’encarregarà de l’harmonització de les diferents legislacions per a que aquestes no siguin cap barrera ni obstacle per al comerç i la inversió”. Traduït és que s’encarregarà d’igualar a la baixa les normatives per a que les empreses puguin beneficiar-se de les lleis que més convinguin als seus interessos.  
Amb aquest sistema les multinacionals podrien estar a la mateixa taula que les institucions i agències reguladores i influir en les resolucions abans que aquestes s’adoptin. Aquestes estructures no democràtiques amenacen amb rebaixar importants normes i regles dissenyades per a la protecció dels interessos públics, o prohibir futures millores, independentment de la seva necessitat i del mandat públic.
Tribunals privats d’arbitratge a través de mecanismes de solució de Controvèrsies entre Inversors i Estats (ISDS per les seves sigles en anglès).
Els ISDS donen als inversors drets exclusius per demandar als estats quan considerin que alguna decisió democràtica  -realitzada per institucions representatives i per a l’interès general- es considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents o futurs. Els inversors poden denunciar als Estats, però no al inrevés quan els inversors incompleixen qualsevol part de l'acord (o quan violen els drets humans).
Aquests mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals nacionals. Amb això soscaven els sistemes legals de les nacions i de la UE, així com són un atac a la sobirania democràtica de la societat per a la formulació de lleis i polítiques d’interès públic. Un mecanisme que discrimina a les empreses mitjanes i petites i a la ciutadania en general enfront de les multinacionals, que segueixen sent les úniques amb capacitat de fer ús del sistema de protecció de les inversions.
És una “justícia” alternativa i sense control públic al servei de les grans empreses. Dóna l'exclusiu poder a les multinacionals de desafiar lleis democràtiques de protecció a la societat i al medi ambient, com ha ocorregut a Alemanya (entre d’altres), demandada per legislar a favor del tancament de les centrals nuclears o a Egipte per pujar el salari mínim interprofessional. És a dir, s’utilitzen aquests mecanismes d’arbitratge per desfer-se de les regulacions molestes i obligar a pagar als governs grans quantitats de diners a les empreses.
Per les pressions de la ciutadania la CE fa realitzar una enquesta respecte a l’ISDS com a tribunal d’arbitratge que es va saldar amb el 97% dels i les enquestades en contra.
4.- DRETS I ECONOMIA:
Es diu que un futur TTIP significaria la fi de alguns sectors econòmics europeus (cinema),  la degradació del medi ambient o la pèrdua de drets laborals....afavorint els interessos de les grans multinacionals americanes....Per què hi ha aquesta sensació? Que diu exactament el TTIP? Com es garanteix que això no passi?
Del que tracta el TTIP és de la primacia dels beneficis econòmics privats per damunt de la dignitat, el benestar del ser humà i la sostenibilitat del medi ambient. Ha de ser al revés, el comerç ha d’adaptar-se a la normativa que protegeix la vida (la de les persones i la de la Terra), i cal combatre el fenomen de les portes giratòries.
Les principals crítiques al TTIP tenen en comú que suposa la continuïtat de les polítiques de retallades de la UE i que les grans beneficiaries serien les elits que governen les grans empreses a costa dels drets socials, laborals i mediambientals de la ciutadania, tan europea, com nord-americana. L'equiparació de les normatives a banda i banda de l'Atlàntic podria derivar en una rebaixa dels estàndards socials i ambientals, en prendre com a referent la legislació més laxa de cada zona, com han sol·licitat les grans empreses.
El TTIP és obrir el mercat únic entre EEUU i la UE lo que implica competència directa entre les empreses de les dues regions, on les Pimes tenen totes les de perdre. Hi hauria una reestructuració productiva on sectors menys competitius tendirien a reduir-se o desaparèixer. 
Alguns sectors i drets que es podrien veure afectats per la firma del TTIP:
Pèrdua de llocs de treball i precarització de les condicions de treball. Exemple EEUU ha firmat sols 14 de 189 convenis de la OIT, no havent ratificat els de negociació col·lectiva llibertat sindical o discriminació en el lloc de treball.  Al respecte la gran majoria de pèrdua de llocs laborals es donaria a les Pimes. A Europa hi ha almenys 20 milions de PIMES. 65% de l’ocupació. 57% del valor afegit del PIB. Però sols un 25% exporta fora de les seves fronteres i sols un 13% fora d’Europa ja que la majoria de les PIMES no tenen els recursos necessaris per a l’exportació. Moltes probabilitats de tancament de les PIMES no competitives. A més les PIMES no poden pagar el mecanismes d’arbitratge (ISDS).
Introducció del fracking.
Risc de perdre les denominacions d’origen.
Invasió d’aliments tractats amb productes prohibits a Europa, introducció massiva dels transgènics.
Augment de les privatitzacions amb l’obertura de nous mercats (liberalització serveis públics). Una conseqüència derivada dels tractats comercials és la privatització de serveis. Tot apunta al fet que en aquest cas es realitzarà una llista negativa, en la qual s'explicitarà tot allò no privatitzable, deixant la resta de serveis (inclosos els que es creuen en el futur) subjecte a privatització. Fins i tot serveis d'aquesta llista, com a sanitat o educació, poden ser disgregats (ambulàncies, menjadors, gestió hospitalària i educativa, etc.) i privatitzats. Això suposa la implantació de la lògica del lucre en els serveis públics i a la precarització de la vida de les poblacions més marginades
Major control de la ciutadania. Un altre dels aspectes que es debatrà en el TTIP és el cibercontrol de les persones. A EUA està permès el control dels moviments de les persones en internet. Aquestes dades poden ser utilitzats tant per a labors de vigilància de la població com amb finalitats comercials
Degradació de la democràcia. Mecanisme de protecció de les inversions (ISDS)
Totes aquestes crítiques han estat qualificades de “mites” per part de la Comissió Europea. No obstant això, les filtracions, les polítiques realitzades per la Comissió en altres àmbits i les experiències d'altres tractats comercials demostren que les crítiques estan fonamentades. A més atès que la Comissió Europea ha estat històricament influenciada pels lobbies empresarials, i que la majoria de les reunions han estat amb representants d'aquests grups per escoltar les seves demandes i l'existència de les portes giratòries (membres de la Comissió que passen a ser executius de grans empreses i viceversa), no és difícil suposar que algunes d'elles puguin tenir cabuda en el Tractat.
L’exemple del NAFTA (tractat de lliure comerç i inversions d’Amèrica del Nord): 1,9 milons de llocs de treball perduts en les granges mexicanes, deslocalitzacions industria del automòbil desplaçant inversions a Mèxic (menors salaris i condicions laborals), va suposar 700.000 llocs de treball menys a EEUU.
Els estudis favorables al TTIP disten molt de la realitat ja que han utilitzat una metodologia basada en un model hipotètic de mercat perfecte.  L’Estudi promocionat per la CE suggereix que el PIB augmentarà en un 0,5% en 10 anys (0,05% a l’any).
Estudis alternatius i crítics:
L’informe de la agència austríaca OFSE presentat al Parlament Europeu creu que les estimacions de la CE són massa optimistes i aventura una reducció dels beneficis europeus del 40%.
Estudi amb el títol “La Asociación Transatlántica de Comercio e Inversión: desintegración de Europa, desempleo e inestabilidad” de la Universitat de Tufts (Massachusetts), amb la metodologia utilitzada pel PNUD senyala:
-          Una pèrdua d’entre 600.000  i 1,3 milions a llocs de treball a la UE (majoritàriament en PIMES).
-          Reducció de la participació en el PIB de les rentes del treball.
-          Pèrdues en les exportacions.
-          Pèrdua d’ingressos públics.
Només amb una ciutadania informada i mobilitzada podrem aturar aquesta nova volta de rosca de la globalització neoliberal.
Més informció:
Consultar la web de la campanya www.noalttip.org
L’especial de Le Monde Diplomatique “Punto de vista nº8 – Una OTAN de la economía”.

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

El shock del coronavirus