Joc de trons – De Catalunya a Espanya
En aquests moments històrics els
escenaris en la política catalana i espanyola són complexos i estan oberts. Transició
2.0 per a que res canviï o ruptura del règim per decidir-ho tot. Context incert
on els casos de corrupció de CDC, PP i PSOE estan a l'ordre del dia i on la
situació de crisi, precarietat i desigualtats en augment continuen (1).
Una relativa calma s'ha instal·lat a
Catalunya després de l'agònic acord d'investidura i la configuració del nou
govern on Artur Mas ha cedit el Tro (2). Relativa perquè ja s'han fet paleses
les primeres discrepàncies entre els socis de legislatura referents a la no
unilateralitat, la no desobediència i la relativització del període de 18 mesos
així com els reajustaments per a les primeres votacions parlamentaries per no
escenificar ruptures i la crida de Puigdemont al Govern d’estendre la mà a
l’oposició per assolir acords. Un govern que ha de començar a desenvolupar el
seu full de ruta, que ja té recorregudes pel govern del PP en funcions la
conselleria d’exteriors i la comissió del procés constituent al Tribunal
Constitucional i que ha d’aprovar o prorrogar els pressupostos. El xoc de trens
entre els governs català i espanyol continua i l’estabilitat del Procés esta en mans de l’entesa entre
Junts pel Sí i la CUP. Una nova temporada amb nous personatges, trames
surrealistes i girs inesperats ha començat.
Un govern català que amb els resultats
del 27S no esta legitimat per proclamar la República Catalana independent però
si per obrir el procés constituent per definir quina Catalunya volem. Un procés
constituent que ha de ser popular i participatiu, on Catalunya Si Que Es Pot
esta disposada a sumar-se, i que hauria de culminar amb un referèndum sobre el
futur polític de Catalunya. Escenari del dret a decidir i de la justícia social
on es troba la majoria de la població catalana i a partir del qual Barcelona En
Comú vol impulsar un nou espai polític de confluència. Proposta embrionària que
té temps per articular una plataforma ciutadana amplia que sumi els esforços i
èxits de les darreres eleccions municipals i estatals per construir una
alternativa de país, sobiranista i socialment justa.
Mentrestant les postures enrocades, la
tensió i el desgovern que hi havia a Catalunya s'han traslladat més enllà de
l’Ebre. L’articulació a l’Estat d’una majoria parlamentaria suficient per
conformar un nou executiu té moltes dificultats i diferents possibilitats. Amb aquesta situació la governabilitat continua sent incerta i la impossibilitat de
obtenir els suports necessaris en la primera ronda de contactes va fer declinar
a Rajoy l’oferiment del monarca. Un mes després de les eleccions del 20D
Rajoy i el seu govern segueixen en funcions i les possibilitats de Sànchez són
escasses si no s'obri al debat territorial, debat que la majoria dels seus
barons no volen sentir-ne a parlar (començant per Susana Diaz).
Amb la conformació de la Mesa del
Congrés i la posterior constitució dels
grups parlamentaris van arribar les primeres discrepàncies on els anomenats “els tres del Búnker” (PP, PSOE i C's) van posar impediments
al grup d’ERC i volien deixar sense veu pròpia a En Comú Podem - candidatura
més votada a Catalunya - que finalment va optar per integrar-se al grup
confederal i plurinacional de Podemos i les confluències. Pocs dies més tard la
proposta de Podemos al PSOE i a IU d’un govern d’esquerres ha fet trontollar
novament la política espanyola. El repte llançat per Iglesias evidencia les
contradiccions internes dels socialistes posant-los davant del dilema: PP o
canvi. Repte, però, perillós ja que no ha de servir per rebaixar programa ni
per salvar a un dels puntals del bipartidisme.
No obstant, en el joc de trons que s’ha convertit la política espanyola hi ha
també disputes internes entre els partits dels aspirants i altres forces
ocultes juguen un paper rellevant. La vella guàrdia del PSOE aposta per un
govern del PP en minoria i dins dels populars comencen a sentir-se veus instant
a un possible relleu de Rajoy, el qual ha posat tota la maquinaria popular en
marxa per pressionar al líder dels socialistes a acceptar un acord. Alhora C’s
insta al PP a obrir negociacions per
trobar fórmules per a que la legislatura comenci a caminar i sigui possible la
governabilitat. I, finalment els poders econòmics i financers, estatals i
europeus, pressionen per un pacte estable que atorgui una suposada estabilitat
per continuar aplicant reformes favorables als seus interessos. La seva aposta
és la gran coalició.
Rebaixa de promeses electorals, línies
vermelles, cortines de fum, renuncies, corredisses als passadissos, famílies
(polítiques) enfrontades, canvi de candidats, pactes de govern o noves
eleccions. La situació viscuda durant més de tres mesos a Catalunya ara es
reprodueix a Espanya.
Escenaris constituents o de recentralització.
Ruptura democràtica del règim del 78 o tancament per d'alt de les possibilitats
de canvi social. Aquests són els escenaris oberts que estan en joc a Catalunya
i Espanya. La partida continúa.
(1) Veure
l’informe d’Oxfam Intermón “Una
economia al servei de l’1%”
Comentarios
Publicar un comentario