La lluita per la Moncloa



La data límit per a que el rellotge es posi en marxa i comenci el temps de descompte en el desenllaç de la política espanyola (1) és a la vora. Tres possibilitats damunt de la taula: govern de canvi, alguna versió de la gran coalició o noves eleccions al juny.

El 2 de març tindrà lloc la primera sessió de votació per a la investidura de  Pedro Sánchez on els socialista necessita la majoria absoluta de la cambra per ser proclamat president del govern espanyol, sinó en segona votació el dia 5 li valdria amb la majoria simple, és a dir, més vots favorables que contraris. A partir d’aquí si Sánchez fracassa el temps comença a córrer i si en un termini de dos mesos no hi ha president/a les eleccions es convoquen automàticament per al 26 de juny tal i com se li va escapar a Rajoy en una conversa amb líders europeus.

El govern de canvi. Aquesta setmana han començat les negociacions entre PSOE, Podemos-En Comú-En Marea, IU i Compromis. Els socialistes reiteren la seva negativa a la concepció plurinacional de l’Estat espanyol i en conseqüència a poder fer efectiu el dret a decidir a través d’un referèndum. No és aquesta l'única discrepància del PSOE amb les forces del canvi per molt que així ho argumentin i ho utilitzin com una excusa sinó que la major dificultat per conformar un govern d’esquerres, que podria comptar amb l'abstenció d'ERC i de DLL, és la política econòmica del PSOE que és molt més propera a la de C’s i el PP i a la de les institucions europees. És per això que Podemos i les confluències no posen tant l’èmfasi en les negociacions en el dret a decidir sinó en les polítiques econòmiques i socials per així evidenciar el posicionament dels socialistes i fer entrar en contradicció a les seves bases.    

La gran coalició. Ciutadans (C’s) i PSOE han arribat a un principi  d'acord que els òrgans interns d'ambdues formacions han de ratificar en els propers dies. Les seves similituds en quant a política econòmica basada en el neoliberalisme que tanta pobresa, desigualtat i precarietat ha creat, així com en el seu posicionament contrari a la plurinacionalitat de l’Estat i al dret a decidir han facilitat l'entesa. El PSOE juga a dos bandes seient-se a la taula de negociació amb les esquerres mentre tanca un acord amb C’s. Un acord que és insuficient (tan sols suma 130 escons) i que fa necessari el suport, almenys en forma d’una improbable abstenció, de Podemos o del PP. Un PP assetjat pels continus casos de corrupció els quals van fer que les negociacions amb C’s es congelessin però que és ara quan amb aquest insuficient acord entre el PSOE i C’s els de Rivera tornen a negociar amb els populars. L’IBEX35 i els seus mitjans de comunicació afins pressionen per a que hi hagi alguna mena d’acord entre PP, PSOE i C's ja sigui amb vots favorables o abstencions en la investidura, amb pacte de govern o amb una gran coalició. Una possibilitat de gran coalició que encara que Sánchez fracassi continuarà damunt de la taula i serà llavors el torn del PP per intentar-ho. Esta en joc la configuració d'un tripartit d'ordre molt més favorable als interessos de les grans empreses que no pas un govern de canvi i progrés favorable a la majoria social.    

Eleccions al juny. La hipotètica repetició de les eleccions és una possibilitat molt real que esta damunt de la taula dels analistes polítics de tots els partits, els quals s’esforcen en crear una matriu d’opinió favorable als seus interessos partidistes intentant fer creure que són els adversaris polítics els responsables del desgovern i, per tant, de la convocatòria de noves eleccions. Si es dóna aquest cas tot apunta a que podria haver canvis de primeres espases ja que Sánchez es juga en la investidura el lideratge en el seu partit i la popular Esperanza Aquirre marcava fa uns dies el camí per al relleu de Rajoy, un Rajoy que ara sembla disposat a intentar conformar una majoria si Sánchez no ho aconsegueix i que es reafirma davant dels seus com al candidat en unes possibles noves eleccions. Veurem com avancen els esdeveniments.

Finalment després de 2 mesos de política de gestos de cara a la galeria, de postureo polític respecte a les seves posicions de màxims i  d’un des-govern en funcions ha arribat l’hora de començar a prendre decisions. En una situació on l’activitat parlamentaria s’acumula amb més de 400 iniciatives registrades que esperen un govern que les atengui, on la corrupció s’evidencia sistèmica (2), on l’única resposta cap a Catalunya són els tribunals i on la majoria de la ciutadania continua patint les conseqüències de la crisi només hi ha tres opcions: canvi per la transformació social, recanvi per a que res canviï o jugar de nou la partida a través d'unes noves  eleccions.     
(1) Veure l’article “Jocs de trons – De Catalunya a Espanya
(2) Hi ha més de 1.000 causes per corrupció obertes en tota Espanya.

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)