TTIP i CETA, tractats de nova generació que amenacen al Bé Comú

El TTIP pretén convertir-se en un tractat comercial d’ampli abast entre EEUU i la UE. Les negociacions busquen facilitar el lliure comerç i la inversió mitjançant l'eliminació d'obstacles normatius suposadament innecessaris i l’harmonització a la baixa de regulacions a través del Consell de Cooperació Regulatòria per així afavorir l'accés al mercat de les empreses multinacionals d'ambdós costats de l'Atlàntic (1).

Les informacions que van apareixent gràcies a filtracions com la del TTIPLeaks mostren que els objectius de l’acord amenacen als drets socials, laborals, mediambientals i democràtics. Unes conseqüències molt desfavorables per a la majoria de la població de la UE, dels EEUU i de la resta del món ja que hi hauria una igualació a la baixa dels estàndards degut a la pressió dels lobbies corporatius. A més la incorporació del mecanisme d’arbitratge conegut com ICS estableix la possibilitat de que les multinacionals demandin als Estats si consideren que aquests prenen alguna decisió que vulnera els seus interessos presents i/o futurs però no a l'inrevés. Un mecanisme pervers de resolució de conflictes entre Estat-Inversor esbiaixat a favor dels interessos de les corporacions i en contra del Bé Comú (2). 
 
Per la seva banda, el CETA és l'acord integral d'economia i comerç entre la UE i Canadà, el qual es coneix com el cavall de Troia del TTIP ja que obriria les portes a les empreses multinacionals a través de les seves filials al Canadà. Aquest tractat comportaria també una baixada generalitzada dels estàndards laborals, socials, ambientals i culturals i l'entrada dels tribunals d'arbitratge privats. Desafortunadament el CETA ha passat desapercebut, les seves negociacions van concloure el 2014 fora de qualsevol focus mediàtic i de debat polític, i ara es troba pendent de ratificació. En aquest sentit l’opacitat i la manca de procediments democràtics són les senyes d’identitat del TTIP i el CETA i només la mobilització ciutadana i les filtracions han aconseguit trencar (en part) el silenci mediàtic.

Aquests tractats són una de les majors amenaces a la sobirania dels pobles i els seus drets, tal i com ho va ser el Tractat de lliure comerç entre Mèxic, EE.UU i Canadà (NAFTA), el qual exemplifica quines conseqüències comporten aquests tipus de tractats i a qui beneficien. Cal doncs articular una resposta massiva a nivell global per aturar-los i que qualsevol acord comercial que es prengui interposi les persones i els seus drets i el medi ambient als interessos de les corporacions. Una alternativa és la proposta d’Aliança del Mandat per un Comerç Alternatiu.


(2) TTIP – El benefici privat front al Bé Comú


Article publicat al Diari de Tarrgona en l'edició del 06 de juny de 2016
Versió en castellà

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)