26J - El canvi no arriba, el bipartidisme resisteix


Després del 26J el PP treballa per articular un govern exprés a través de la investidura de Rajoy amb el suport o l'abstenció del PSOE o de C's, PNB i CC. Les negociacions no seran fàcils però en un context d'inestabilitat europea els poders econòmics, financers i mediàtics pressionaran per a que hi hagi govern dels populars. Tant els de Sánchez com el de Rivera hauran de construir un relat per justificar aquest escenari. Tal volta tornaran a teatralitzar un nou pacte per fer veure la suposada intransigència de Unidos Podemos (UP) i així justificar el fet de facilitar un govern del PP com a responsabilitat d'Estat.
En aquestes eleccions l'abstenció ha augmentat, la llei electoral ha continuat beneficiant al bipartidisme, el qual esta tocat però no afonat, i ha quedat demostrat que els temps dels canvis polítics no són lineals. El PP ha estat el vencedor real i simbòlic del 26J i ha aconseguit concentrar el vot útil de la dreta a costa de Ciutadans i de mobilitzar al seu electorat amb una campanya de la por cap a UP i les confluències. Per la seva banda Pedro Sánchez, amb el pitjor resultat de la història del PSOE, ha evitat el sorpasso i guanya temps i força per afrontar les lluites internes per la direcció del seu partit. En quant a UP no ha complert les expectatives creades per les enquestes de superar al PSOE, però amb 71 diputats s'ha consolidat com a tercera força i obri un període de reflexió per analitzar que ha fallat i com reorientar la tàctica i l’estratègia per afrontar la situació política-social actual. Les úniques alegries han estat a Catalunya i Euskadi on les candidatures del canvi han aconseguit la victòria. Concretament a Catalunya En Comú Podem ha tornat a guanyar les eleccions mantenint els 12 escons i reafirmant un espai del catalanisme popular, sobiranista i d'esquerres. Finalment Ciutadans és el gran derrotat de la jornada electoral perdent suports, tant en vots com en escons, i força en el seu intent de convertir-se en recanvi pel règim.

Els resultats posen a la llum que el discurs de la por ha funcionat, que el PP surt reforçat tot i la corrupció interna i la situació d’augment de les desigualtats i que l’estratègia de Podemos d’articular-se com una “màquina de guerra electoral” centrada en la competició electoral i la comunicació política descuidant l’autoorganització i la intervenció en moviments socials i sindicals ha fracassat. 

El previsible i segurament inestable govern de Rajoy haurà de gestionar la recessió econòmica que s’aproxima i les noves retallades que Brussel·les exigeix. La situació farà imprescindible articular una resposta  massiva al carrer així com repensar l’estratègia polític-electoral per guanyar el canvi.

[article publicat al Diari de Tarragona el diumenge 3 de juliol]
[versió en castellà]

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)