El tortuós procés de Pau a Colòmbia



El poble colombià ha dit “No” als acords de Pau en el plebiscit del passat 2 d'octubre que havia de servir per ratificar el document acordat entre el govern i les Forces Armades Revolucionaries de Colòmbia (FARC). Amb una participació de tan sols un 37,4% i una ínfima diferència de menys de 60.000 vots entre les dues opcions, el  sorprenent “No” deixa Colòmbia davant d’un futur incert.

El 26 de setembre el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos i el líder de les FARC, Rodrigo Londoño, van segellar els Acords de Pau per posar fi al conflicte armat més antic del continent americà que ha durat més de 50 anys. Ho van denominar “una segona oportunitat en la terra”, després de tres intents fallits d'anteriors governs i de 4 anys de negociacions a l'Havana (Cuba), on es van desenvolupar les discussions i l'elaboració dels acords. Uns acords per posar fi a un conflicte armat amb milions de desplaçats, desenes de milers de desapareguts i centenars de milers d'assassinats. Al respecte, Colòmbia és el segon país, després de Síria, amb més desplaçaments interns superant els 6 milions de persones que no han pogut tornar a les seves terres, el segon també amb major número d’afectats per mines antipersona i on les violacions als drets humans són massives i sistemàtiques. A més de l'entrega de les armes per part de la guerrilla, els principals punts de l’acord establien les condicions necessàries per a que les FARC puguin transformar-se en un moviment polític, el desenvolupament d'una reforma agrària històricament reivindicada per la guerrilla, la lluita contra les organitzacions paramilitars, l'elaboració conjunta d'una Comissió de la Veritat, la reparació de les víctimes del conflicte i dels seus drets i la col·laboració per donar solucions al problema del narcotràfic.
El govern i la guerrilla de les FARC van escenificar a Cartagena de Indies un acord històric on els garants internacionals van jugar un paper essencial per a que l'acord entre les parts arribes a bon port. Un port que s’allunya després d’uns resultats del plebiscit que dificulten i compliquen les possibilitats de donar passos cap a la construcció d’una pau, ja de per si difícil, amb justícia social de conformitat amb el dret internacional dels drets humans amb un procés de Memòria, Veritat, Justícia i Reparació on s’articulin els mecanismes que garanteixin la no repetició.

La campanya del Sí del govern i dels organismes internacionals i del Sí crític de la majoria dels moviments socials i de l’esquerra -tot i els dubtes i la incertesa-, no van ser suficients per derrotar    el No liderat per l’ultra-dretà expresident Álvaro Uribe. El líder del Centro Democático, que ja mira cap a les presidencials del 2018, surt reforçat davant d’una esquerra dividida i d’un Santos que va ser reelegit amb la promesa d’articular una sortida pacífica al conflicte. Uns resultats on el Sí s'ha imposat a Bogotà i a les comunitats rurals que més han sofert el conflicte entre la guerrilla, els militars i els paramilitars.      

Ara s'obri un període incert on el repte és com aconseguir que els compromisos adquirits no quedin en paper mullat. El president Santos declarava just després de conèixer els resultats que "el cessament del foc bilateral continua en peu" i el líder de les FARC afirmava que “mantenim la nostra voluntat de pau i d’usar tan sols la paraula com a arma”. El govern ha obert un diàleg per analitzar i reorientar la situació amb tots els partits i en el que les FARC han sol·licitat participar-hi. Així mateix caldrà accelerar el diàleg per la pau amb l’Exèrcit de Lliberació Nacional (ELN) que és la segona guerrilla del país i acabar amb la violència política, policial i militar i la seva impunitat. Un diàleg que ha de ser una oportunitat per reformar un sistema polític estructurat per a un període de guerra i repressió que ha de ser superat i adaptat per a temps de pau.  

Una situació i un context difícil en el que les Nacions Unides i la solidaritat internacionalista han de jugar un paper central de suport per a que l’esperança de la pau no derivi altre cop en el horror de la guerra. Un abisme on el gran damnificat és el poble colombià. 

[En castellano aquí]
[Una versió reduïda d'aquest article es va publicar el dimarts 11 d'octubre de 2016 al Diari de Tarragona]

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)