Malson als EEUU – Trump president


Donald Trump es convertirà en el nou president dels EEUU obrint així una nova època. La era Trump comença i les seves conseqüències són imprevisibles.

Dels 538 compromissaris o electors en joc que conformen el Col·legi Electoral el magnat immobiliari ha superat els 270 electors necessaris per ser el president número 45 dels EEUU, guanyant així les eleccions més brutes, atípiques i més ajustades de la història nord-americana, exceptuant les de l'any 2000 entre Al Gore i Bush. El misogin i racista Trump ha triomfat en estats clau com: Ohio, Florida, Carolina del Nord, Iowa i en  suposats feus demòcrates com Michigan i Wisconsin. Les estimacions demoscòpiques (1) no s'havien equivocat mai tant, al igual que amb el Brexit,  i el outsider Trump ha donat un tomb a les enquestes fent-se amb la presidència de la primera potència mundial. Alhora que les presidencials els republicans han guanyat les eleccions legislatives que atorguen el control del Congrés, que sumat al del Senat, permetran un còmode mandat a Trump.

Sense el suport de la majoria del partit republicà i amb un missatge nacionalista, anti-establishment i contra els polítics professionals Donald Trump ha captat el vot de l'americà indignat. La crisi econòmica i les desigualtats socials en augment han frustrat el somni americà de prosperitat de milers de persones d'una classe mitjana empobrida i d'unes classes populars i treballadores sense expectatives d'un futur digne. L'augment de la pobresa i de l'explotació i del fenomen dels working poors, treballadors pobres que tot i tenir un treball (o dos) estan per sota del llindar de la pobresa, ha llançat a milers de persones a les files d'un populisme que promet canviar-ho tot per, com deia el seu lema de campanya: “tornar a fer Amèrica gran”.      

El partit Demòcrata va cometre un gran error donant tot el seu suport com aparell a la candidata Hilary Clinton front a Bernie Sanders en les primàries del partit. Clinton no té carisma, no esta gens ben valorada, és una representant dels interessos de Wall Street i no ha estat creïble com a garant dels interessos d'una majoria social que la seguia veient com a l'exemple clar de la casta política. Una política professional, ex-primera dama, ex- senadora i ex-secretaria d'Estat que va guanyar la seva nominació gràcies a l'elit política del seu partit i dels mitjans de comunicació convencionals. Ara tothom pensa amb Bernie Sanders, un candidat que la premsa de l'establishment presentava com radical i que si hauria pogut derrotar a Trump ja que comptava amb un fort moviment ciutadà al darrere, mobilitzava a la joventut i oferia solucions reals per a la classe treballadora. En aquest sentit Clinton no ha mobilitzat suficientment el vot de les dones, dels llatins, dels afroamericans, ni de la majoria del moviment que donava suport a Sanders; bases electorals imprescindibles per a la suposada i -esperada- victòria dels demòcrates. Molts dels potencials votants de Clinton s'han abstingut o han donat suport als Verds.

El 2011 les places dels EEUU es van omplir de reivindicacions per una sortida de la crisi amb justícia social i es va fer popular el lema del 99% contra l'1% que representaven les elits polítiques i econòmiques. El missatge va ser recollit per la plataforma que donava suport a Sanders però va quedar infamement representat pel partit Verd o per algunes propostes recollides al programa de Clinton, que molts dubtaven que després es posessin en pràctica. En aquest context, ha quedat demostrat que no es podia guanyar a Trump amb les mateixes polítiques neoliberals aplicades fins ara per l'Administració Obama, el qual deixa un pobre llegat en quant a polítiques econòmiques en favor dels de baix. 

L'extrema dreta europea s'ha afanyat en felicitar al que serà el nou president dels EEUU. Els líders euroescèptics i xenòfobs de França, Països Baixos i Regne Unit, entre altres, han celebrat la victòria de Trump. Un símptoma del que esta per venir si no es donen sortides progressistes reals per a la majoria de la població. Quan no hi ha les respostes necessàries per a les persones, quan la corrupció es burocratitza i quan no es compleixen les expectatives de canvi i de progrés l'extrema dreta populista arriba al poder i el discurs de la por s'apodera de l'imaginari col·lectiu.

La llarga carrera cap a la Casa Blanca (2) acaba amb que l'alternativa enfront del establishment i al continuisme que simbolitzava Clinton ha estat la victòria d'un magnat de Wall Street, membre de les elits econòmiques, que gens té a veure amb la majoria de les classes populars i treballadores que ho han votat. Amb els resultats d'aquestes eleccions no solament surt perdent el poble americà sinó també la resta del món.

Com deia Gramsci “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. 

(2) La Casa Blanca en jocs

[Versión en castellano aquí
[Article publicat al Diari de Tarragona en l'edició de l'11 de novembre de 2016]

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)