La llarga nit neoliberal

Un canvi d'època arriba a Amèrica llatina, els governs progressistes estan retrocedint i van donant pas a noves majories i polítiques neoliberals on l'esperança d'aprofundiment en la integració i cooperació regional en un bloc polític, social i econòmic progressista s'apaga i les evidents conquestes socials estan en perill. 
El nou govern ultra neoliberal de Macri a Argentina, la victòria del conservador i liberal Kuczynski a Perú, els cops d'estats tous primer a Hondures i recentment a Brasil, el continuisme de les polítiques de Bachelet a Xile i de Vàzquez a Uruguai, les limitacions del govern d'Ortega a Nicaragua, la dependència de l'extractivisme de Bolívia i d'Equador, entre d'altres països, la inestabilitat política i econòmica de Veneçuela i la connivència amb les empreses multinacionals i les seves pràctiques de tots ells són exemples clars del canvi de rumb a la regió. Així mateix caldrà veure quina serà la política exterior del nou president electe, Donald Trump, respecte a la regió llatinoamericana que els EEUU sempre han considerat el seu pati del darrere.

Els governs progressistes llatinoamericans, amb els seus avanços en polítiques socials però també amb les seves limitacions econòmiques, el seu estancament en l'aprofundiment en un canvi real de paradigma i la seva adaptació, en major o menor mesura, a la gestió de la doctrina econòmica imperant, estan en un laberint de difícil sortida on la fi de cicle “és a tocar” si no es recupera l'esperança més enllà del neoliberalisme i el progressisme. En aquest sentit la dècada dorada per a l'extractivisme (de minerals, hidrocarburs, etc.) a Bolívia, Equador i Veneçuela –que es pot generalitzar per a la majoria de països de la regió-, i la no diversificació del model econòmic suposen una espiral perversa de dependència i de destrucció del territori condicionada, alhora, a les fluctuacions dels preus de les matèries primeres, les quals serveixen per finançar les polítiques socials.

Un balanç crític necessari de l'ocorregut durant la darrera dècada amb els anomenats governs progressistes ha de servir per afrontar en les millors condicions un present de reptes davant la crisi global i un futur proper enfront una nova onada neoliberal que s'estén per la regió. Qualsevol avanç per als pobles d'Amèrica Llatina ha de ser des de baix i per l'esquerra a través dels moviments i experiències de l'activisme social i dels seus processos d'auto-organització popular en centenars de lluites de milers de persones per la justícia social i la sobirania plena. Uns processos que desbordin un progressisme que fa aigües i que obrin altres camins més enllà dels establerts com a possibles per evitar un altra llarga nit neoliberal que s'acosta.

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)