Avui Macron, demà Le Pen?

L'establishment europeu respira alleujat amb la victòria d'Emmanuel Macron en les eleccions presidencials franceses. En la doble crisi de la Unió Europea (UE), de legitimitat i de resultats, l'elecció de Macron, - ferm defensor de l'actual projecte europeu -, és una pilota d'oxigen pel futur d’una UE que trontolla.
Aquestes eleccions han suposat una ruptura del sistema de partits de la V República, ja que ni socialistes ni conservadors han disputat la presidència en la segona volta. Macron, el candidat social-liberal, ha guanyat amb el 66,10% dels vots davant el 33,90% dels sufragis que ha aconseguit la ultradretana Marine Le Pen. La participació, un 74,56%, és inferior a la de la primera volta i ha situat l'abstenció en una xifra rècord, un 25,44%, la més alta des de 1969. Als 12 milions d'abstencionistes cal sumar els 4 milions de persones que han votat en blanc o nul (un 11,47% entre les dos opcions). “Ni pàtria ni patró, ni Le Pen ni Macron”. Sota aquesta consigna el moviment de “La França insubmisa” de Mélenchon va decidir, en una votació interna, fer una crida a l’abstenció.
França ha votat dividida entre l'extrema dreta populista i el vot útil contra Le Pen. Es calcula que el 60% dels suports de Macron ha estat vot prestat. En realitat, l'èxit del president electe es deu més a les circumstàncies que als seus propis mèrits. Els seus rivals més directes van anar caient un a un. Només van quedar-li com adversaris reals Le Pen i Mélenchon i, ni el poder econòmic i financer, ni el poder mediàtic podien acceptar, per diferents raons, a cap d'aquests dos candidats. És en aquesta situació que s'ha d'entendre el formidable suport que va rebre Macron dels poders fàctics en general i dels mitjans de comunicació dominants en particular. El nou president francès es declara obertament “europeista”, neoliberal i pro-mercat davant de la majoria social que pateix la crisi. Un “mal menor”, Macron, qui ha promès reforçar les fronteres, més policia d'immigració, més estat d'excepció (1) i una nova reforma laboral, que no hagués estat possible “acceptar” per una majoria electoral sense tenir com a rival a la candidata del Front Nacional. Davant del creixement d'actors polítics que defensen el bé comú, la UE agita la por a l’extrema dreta. En una situació de crisi social com l’actual, el repte de les forces d’esquerra és doble: re-mobilització als carrers contra les polítiques de Macron, i construcció des de baix d’una alternativa real i creïble al neoliberalisme, que aturi l’ascens, - electoral i social -, de l’extrema dreta.
Malgrat la derrota, el Front Nacional obté un resultat històric, - 10'6 milions de vots-, en el que és una mostra clara de l'ascens de la “lepenització dels esperits” (2). Le Pen ha aconseguit centrar el debat polític, captar l’atenció mediàtica i desestabilitzar el sistema de partits tradicional. Frenada pel discurs de la por i pel sistema electoral francès de doble volta, més d’un terç dels votants han optat per l’extrema dreta euroescèptica i xenòfoba, una realitat que ha de fer reflexionar a les esquerres anti-austeritat, i a la mateixa UE a l’hora de debatre i afrontar el seu futur. Le Pen té davant seu cinc anys de recorregut per consolidar una estratègia d’oposició, i afrontar una nova renovació del partit per intentar assaltar l’Elisi, des d’una millor correlació de forces.
L'11 i 18 de juny tindran lloc les eleccions legislatives en el que ja s'ha anomenat “la tercera volta” dels comicis francesos. En un escenari obert, on la resta de partits pugnaran per convertir-se en la primera força de l'oposició, Macron necessita d’una majoria suficient per controlar l’Assemblea i poder dur a terme el seu programa. Uns comicis en els que el moviment de Macron es presentarà sota la marca “La República en Marxa” i en els que, el nou president francès, pretén ampliar la seva base electoral, a dreta i esquerra, articulant el que es coneix com a l’extrem centre.
Si els governs de França i de la Unió Europea continuen en la seva fugida cap a endavant en l’aplicació de les polítiques, austeritaries i xenòfobes, que han augmentat les desigualtats i la precarietat, que han retallat drets i llibertats, i que han afavorit el creixement de l’extrema dreta, l’últim dic de la resistència cedirà. Després,...la foscor absoluta.

[Artículo en castellano aquí
  1. França porta any i mig en estat d'excepció per decret.
  2. Veure l’article “La lepenització dels esperits”.




Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

El shock del coronavirus