La deriva autoritària de la Turquia d'Erdogan



La victòria del “Si” en el referèndum turc comportarà un canvi històric en el sistema polític del país. Amb una ajustada majoria i sense el favor de les grans zones urbanes, el president Erdogan podrà reformar la constitució per ampliar els seus poders i perpetuar-se en el poder fins a l'any 2029, si guanya les eleccions del 2019.
La reforma és un cop letal a la separació de poders ja que el canvi constitucional eliminarà la figura del primer ministre i establirà una presidència executiva que donarà poders il·limitats a Erdogan, tant en l'executiu com en el legislatiu, amb la facultat de poder nomenar ministres, triar jutges i dissoldre el Parlament sense necessitat d'un consens en l'Assemblea. Amb un 51’4% dels vots favorables enfront del 48,6% s'inicia el canvi d'un sistema parlamentari a un sistema presidencialista en un país, polaritzat i dividit, que viu un procés de regressió en les llibertats cíviques després del contra-cop d'Erdogan com a resposta al fallit cop d'estat del 15 de juliol de 2016. Des de llavors, la repressió contra l'oposició, en forma de detencions i purgues de milers de persones -entre elles oficials de l'exercit, policies, jutges, docents, periodistes i activistes pels drets humans-, el tancament de mitjans de comunicació, i la prorrogació de l'estat d'emergència configuren el context en el qual s'ha celebrat aquest referèndum, -sense oblidar la continua situació d'opressió al poble kurd-.

Els resultats del referèndum, convertit en plebiscit sobre Erdogan, preocupen a una Unió Europea que s'escandalitza però que continua mantenint un vergonyós acord migratori, mitjançant el qual les persones refugiades poden ser deportades a Turquia, saltant-se per complet el dret internacional d'asil. L'oposició turca denuncia frau i demana l'anul·lació dels resultats i la repetició del referèndum, i el Consell d'Europa i la missió d'observadors electorals de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa opinen que no es van complir els estàndards democràtics a causa de la falta d'imparcialitat durant la jornada i la campanya electoral. No obstant això, la mateixa Junta Suprema Electoral rebutja les al·legacions de l'oposició, el Govern turc considera el resultat vàlid i irreversible, i el president dels EUA, Donald Trump, ja ha felicitat a Erdogan per la seva victòria.
 
L'allunyament dels principis laics sobre els quals es va fundar la Turquia moderna, la disposició a re-introduir la pena de mort i l'actual canvi constitucional configuren una deriva autoritària per concentrar el poder en un sol home.

Article publicat al Diari de Tarragona en l'edicio del 24 d'abril de 2017
[Versión en castellano aquí

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)