Regne Unit decideix


La campanya electoral al Regne Unit arriba a la seva fi en una situació de gran polarització, amb algunes enquestes situant al laborista Jeremy Corbyn molt a prop de l'actual premier britànica, Theresa May, i en un context de suposada crisi de seguretat. Unes eleccions decisives que determinaran qui pilota el Brexit, com s'afronta el nou desafiament independentista d'Escòcia i quines polítiques públiques s'implementen i a favor de qui.
El sorprenent avançament electoral convocat per May buscava comptar amb un “govern fort i estable” per negociar un Brexit dur amb Brussel·les. Les enquestes donaven als tories (conservadors) un avantatge de més de 20 punts respecte als laboristes. Una conjuntura, que en un sistema majoritari uninominal a una volta, atorga l'escó al que aconsegueix més vots en una circumscripció i deixa sense res a la resta. Amb això, May pretenia fer-se amb una folgada majoria absoluta. No obstant, un partit conservador caòtic i una campanya laborista reeixida són els responsables d'un canvi de tendència en una remuntada espectacular dels de Corbyn en les enquestes.
L'acumulació de la riquesa en poques mans, la crisi de l'habitatge, la precarització laboral, l'evasió fiscal de les multinacionals, l'endeutament dels joves o les retallades en els serveis públics, són clars exemples que el model actual ha fet fallida. Enfront d'aquesta situació, May proposa una volta de rosca en les polítiques neoliberals, com la controvertida reforma de l'assistència social (rebatejada com “l’impost a la demència"), o com les retallades cròniques en seguretat, educació i sanitat. Sobre aquest tema, es preveuen més retallades en el finançament de les escoles, i la sanitat pública quedarà reduïda a un estat "de crisi humanitària", segons l'expressió utilitzada per la Creu Roja britànica. Per la seva banda, Corbyn defensa clarament una política d'esquerres a través d'una agenda antiausteridad de renacionalitzacions de diversos sectors estratègics, de redistribució de la riquesa, d'augment de la despesa i de les inversions públiques, i d'impostos per a les corporacions i les grans fortunes; així mateix, el programa del laborista sosté una integració al Mercat Únic Europeu i la unió duanera, és a dir, un Brexit tou. Fent bandera de la justícia social i del pacifisme, Corbyn i el seu equip han estructurat un moviment, a través de la seva plataforma de suport -Momentum-, per recuperar el partit laborista com a eina de millora i transformació social. Alhora, han estat capaços d'articular un programa totalment oposat a l'actual ortodòxia europea, tant conservadora com socialdemòcrata, que sota el lema for the many, not the few –“per a la majoria, no per a uns pocs”– està atraient a milers de votants joves, i no tan joves.
Però, quin impacte electoral tindrà la por que produeix el terror dels atemptats? L'últim, el del dissabte 3 de juny, és el tercer atac en el Regne Unit des de finals de març. Sobre aquest tema, May vol situar-se com a estadista que manté la situació sota control, per a això demana la col·laboració activa de la ciutadania i vol potenciar l'estratègia antiterrorista del país. El seu lema és “Prou tolerància amb els radicals”. No obstant això, cal recordar que May ha estat ministra de l'Interior durant sis anys i que el seu programa de prevenció del radicalisme no ha funcionat. En aquest sentit, Corbyn ha passat a l'ofensiva, dient que "la policia i els serveis de seguretat han de disposar dels recursos necessaris", afegint que "no es pot reduir en 20.000 el nombre de policies".
Finalment, l'enfonsament de l’UKIP, que va arribar a guanyar les eleccions europees de 2014 amb gairebé un 28%, afavoreix a Theresa May per la transferència en massa de votants al Partit Conservador. No obstant això, si no hi ha una majoria absoluta, una complicada política de pactes podria obrir un període d'inestabilitat política en el Regne Unit, just en plenes negociacions de la seva sortida de la Unió Europea. Veurem si May és capaç de sumar amb els liberal-demòcrates i, fins i tot, amb els unionistes d'Irlanda del Nord; o si, per contra, la remuntada de Corbyn és de tal magnitud que li permet formar govern. En aquest sentit, el Partit Nacional Escocès (SNP), contrari al Brexit, sembla que es tornarà a situar al voltant dels 50 escons en Westminster, i els seus dirigents ja han declarat que recolzarien a Jeremy Corbyn com a primer ministre. Una situació, que obriria una escletxa d'esperança per als treballadors britànics i que, paradoxalment, situaria al govern més progressista del continent fora de la UE.

[En castellano aquí]

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)