La vaga de totes

El moviment feminista convoca, aquest 8 de març  –dia de la dona treballadora–, una vaga internacional per a reivindicar que sense les dones el món no es mou. Una crida que va més enllà d'una aturada laboral; una vaga que posa al centre la participació de les dones en totes les esferes de la vida: des del consum al treball domèstic i de cures, i des de l’àmbit estudiantil al laboral.
Al crit “ni una menys, ens volem vives” de les feministes argentines, el 8 de març de 2017 es va dur a terme la primera vaga global, on milions de dones de 70 països es mobilitzaven. Al respecte, aquest 2018 es vol aprofundir en la visibilització de les desigualtats i discriminacions que continua patint la dona, en tots els àmbits de la vida, sota la jerarquia d’un sistema capitalista i patriarcal. En aquest sentit, la precarietat laboral, la desigualtat en les pensions, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, són motivacions més que suficients per a la vaga; a les quals se’ls afegeix la indignació davant la vulneració dels drets sexuals i reproductius, la repulsa a les violències masclistes i la invisibilització de les cures que, majoritàriament, realitzen les dones.
Una vaga en la que es reivindica l’aplicació efectiva dels imprescindibles protocols d’assetjament per eradicar la violència masclista, les dades de la qual són intolerables –l'ONU estima que 66.000 dones són assassinades anualment al món–. Per altra banda, s’exigeix la implementació de mesures pressupostàries i normatives necessàries per acabar amb les desigualtats laborals i socials que, en una àmplia majoria, pateixen les dones. En aquest sentit, l’ONU estableix que el 70% de les persones pobres al món són dones, i detalla que, tot i ser les dones qui realitzen el 66% del treball al món i qui produeixen el 50% dels aliments, només reben el 10% dels ingressos i posseeixen l’1% de la propietat. Aquestes són només algunes dades de Nacions Unides per fer-nos una idea de les realitats i vulnerabilitats de les dones a nivell global. Sense oblidar els casos flagrants de vulneració dels drets humans a les nostres fronteres on, les persones migrants –sobretot, dones i menors–, són víctimes d’explotació, violència sexual, tracta i abusos.
La força palpable que, actualment, té el feminisme està sent la punta de llança per re-situar el internacionalisme –que abans havien liderat el moviment obrer i després els Fòrums socials mundials–, com a eina essencial per a la transformació. El moviment feminista ve de lluny i té una llarga història, però amb la vaga global s’està aconseguint crear un embrió organitzatiu a escala internacional, que creix dia a dia, per estendre arreu del món el necessari canvi social, polític i econòmic que, òbviament, ha de ser feminista.

[Article publicat al Diari de Tarragona el dilluns 5 de març de 2018]
[En castellano aquí]

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)