La dimensió social del Covid-19

La crisi del coronavirus no entén de territoris però sí de classes socials i són les classes populars i treballadores qui més estan patint i patiran les conseqüències de la pandèmia.
El xoc del coronavirus està agreujant les desigualtats socials, econòmiques, de gènere i educatives. En aquest sentit, a l’Estat espanyol hi ha milers de treballadors i treballadores afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació o, directament, acomiadats que són víctimes d’una crisi sobrevinguda però, també, d’un sistema econòmic depredador de la biodiversitat que prioritza el guany privat al bé comú.
Del pla de xoc de 200.000 milions d’euros una gran part són crèdits amb l’aval de l’Estat que estan gestionant la banca. Així doncs, si contraposem els restants 17.000 milions en ajuts públics front als més de 60.000 milions del rescat bancari de la darrera crisi econòmica, tenim una gran diferencia. Al respecte, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca argumenten que les mesures del govern són molt limitades i que les famílies s’hauran d’endeutar més en el que suposarà un nou rescat encobert a la banca i als grans propietaris. Per a la PAH el govern central va camí de repetir la història de la crisi financera abandonant a les famílies, les quals no són responsables d’aquesta situació. En la mateixa línia la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya estima que la crisi del coronavirus ha empitjorat la vulnerabilitat econòmica de les persones i col·lectius més fràgils, precaris i humils. Una situació que se suma al 20% de pobresa crònica –estructural i intermitent–, a una greu situació d’emergència habitacional i a una ocupació amb condicions precaris i sous baixos que encara s’arrosseguen de la crisi anterior. Així mateix, el confinament augmenta també desigualtats preexistents com en el cas de les cures que –malauradament– continuen recaient en les dones, en aspectes com els infrahabitatges on han de malviure tancades famílies senceres o en la qüestió de l’educació on molts infants no tenen garantit el dret a l’educació per la bretxa digital però, també, per les dificultats en que es troben moltes famílies. En aquest sentit, Càritas adverteix que les famílies vulnerables acumulen tal quantitat de problemes i necessitats que seran les primeres a patir les conseqüències de la nova crisi econòmica. 
Una situació que posa damunt de la taula que si abans es va rescatar a la banca ara és urgent recuperar els serveis públics –començant per un sistema sanitari que garanteixi una atenció universal de qualitat a l’alçada del moment–; imprescindible protegir a les persones –a través d’un pla de xoc social–; i, fonamental donar suport decidit al teixit econòmic apostant per un model de desenvolupament que prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l'economia.

Comentarios

Publicaciones más populares

Derechos Humanos, derechos fundamentales

Cooperación al desarrallo y alternativas a la crisis

Crónicas Covid_19 (IV)