L'epíleg de la legislatura
Una dècada després de la sentència de l’Estatut Catalunya
continua en el laberint de com fer efectiu l’anhel d’autodeterminació i l’Estat
espanyol segueix sense defallir en la judicialització i la repressió política.
Una situació d’atzucac en la que s’ha d’afrontar la reconstrucció econòmica pos
Covid_19, unes noves eleccions catalanes i la feblesa d’un govern de coalició
del PSOE i Unides Podem que no s’atreveix a donar una resposta política al
problema espanyol.
Unes eleccions per dirimir l’hegemonia dintre de
l’independentisme i resoldre qui ocupa la centralitat en la política catalana.
Una disputa electoral que aquest cop ha sigut el Tribunal Suprem qui, posant
data a la vista sobre el recurs per la inhabilitació de Quim Torra, s’ha
immiscit en el terreny de joc dels plans del president de la Generalitat. Uns
comicis que tornaran a comptar si l’independentisme és capaç de superar el 50%
dels vots, que reordenarà el mapa de partits català i que donarà lloc a
reeditar una majoria parlamentaria independentista o a noves aliances
d’esquerres o de la sociovergència –que mai ha desaparegut del tot– com a la
Diputació de Barcelona. Les enquestes apunten a un embat entre ERC i el PSC en
la pugna per ser la força més votada, una equació, però, en la que sempre cal
tenir en compte a Carles Puigdemont i l’instrument polític amb el que es
presenti. En aquest sentit, la desfeta electoral de Ciutadans a les darreres
eleccions estatals deixa als taronja en molt mala posició per reeditar la
victòria que van aconseguir en les eleccions catalanes del 21-D imposades per
l’aplicació de l’article 155. En l’actual conjuntura és el PSC qui aspira ha
aglutinar el vot que fuig de l’espai de Ciutadans i situar-se com un dels
aspirants a la victòria. Sigui com
sigui, el nou Parlament i el nou Govern que sorgeixin de les urnes hauran de
donar resposta a les conseqüències de la crisi econòmica i social agreujada per
la pandèmia del coronavirus. Una resposta a l’altura per contribuir a revertir
les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.
Amb l’arribada de la crisi del coronavirus el
president espanyol, Pedro Sánchez, va tornar a fer un gir, centralitzant les
competències en un comandament únic, militaritzant part de la resposta a la
crisi sanitària i arraconant el diàleg. Un govern de coalició que no ha fet
passos efectius per tombar l’arquitectura repressiva, social i laboral, creada
per el PP. Un govern del PSOE i Unides Podem que no s’ha atrevit a derogar la
“ley Mordaza” ni la reforma laboral. Amb aquesta situació la via del diàleg, de la negociació i de les urnes
no serà fàcil ni donarà resultats immediats, però si el PSOE –i Unides Podem–
tornen a fallar llavors la via del “Ho tornarem a fer”, de la desobediència
civil, s’obrirà pas per a millorar les condicions de vida de la gent i per
aconseguir l’objectiu de la República.
Comentarios
Publicar un comentario