El Nord “first”
El Nord “first”

El Nord “first”

La proposta plantejada per l’Índia i Sud-àfrica en l’Organització Mundial del Comerç per aixecar temporalment les patents sobre les vacunes contra la Covid_19 ha fracassat. El finançament públic de la recerca contra el virus ha facilitat l’obtenció de les vacunes però no ha garantit l’accés universal a les patents farmacèutiques.

La iniciativa que multiplicaria les dosis i facilitaria l’accés global al medicament no tira endavant per la negativa de la Unió Europea, els EE.UU., el Regne Unit, Noruega, Austràlia, el Brasil i el Japó. Un nacionalisme de vacunes que evidencia la divisió Nord/Sud entre els països desenvolupats i els països empobrits, que recorda a la situació de la primera onada quan l’Àfrica va quedar per darrere dels continents rics en la carrera per l’aprovisionament de màscaretes i equips de protecció.

És una evidència que la pandèmia es controlarà quan la immunització de grup sigui generalitzada de manera universal. En aquest sentit, és necessària l’acceleració en la vacunació mundial per a evitar mutacions del virus en milions de persones infectades que produeixen noves variants més perilloses, com en el cas de la variant sud-africana que assola els països d’Àfrica austral –per a la qual la vacuna d’Oxford tan sols té un 10% d’eficàcia segons els últims estudis–. Una situació que els experts preveuen que s’agreugi ja que no hi ha previsió que a curt termini es puguin iniciar campanyes de vacunació de magnitud suficient. En la primera onada l’Àfrica va sortir relativament millor parada de la pandèmia, però ara la situació s’ha agreujat portant els sistemes de salut al límit del col·lapse. Sobre aquest tema, l’Organització Mundial de la Salut impulsa la iniciativa COVAX que intenta facilitar vacunes en 92 estats d’ingressos mitjans o baixos. Els epidemiòlegs són contundents afirmant que no veurem la fi de la pandèmia fins que l’Àfrica no disposi de grans quantitats de vacunes. L’argument és senzill: com més circuli el virus més probabilitats de mutació, que les vacunes siguin menys eficaces i que la volta d’una variant més perillosa cap al Nord sigui una realitat.

Davant la més que probable necessitat de programes de vacunació a llarg termini per a mantenir la resposta immune i contrarestar l’aparició de variants del virus, es fa imprescindible una voluntat política internacional decidida perquè la vacunació arribi a tots els països, no tan sols als rics. En aquest sentit, els interessos de les farmacèutiques són clars, el benefici privat, és per això que els organismes internacionals i els governs estatals han d’exigir la col·laboració entre farmacèutiques i adequar els mecanismes de control i distribució adients per aconseguir una fabricació de vacunes massiva, adaptada als canvis del virus i d’accés universal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: