Jesús Gellida

La crisi del coronavirus no entén de territoris però sí de classes socials i són les classes populars i treballadores qui més estan patint i patiran les conseqüències de la pandèmia. El xoc del coronavirus està agreujant les desigualtats socials, econòmiques, de gènere i educatives. En aquest sentit, a l’Estat espanyol hi ha milers de treballadors i treballadores afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació o, directament, acomiadats que són víctimes d’una crisi sobrevinguda però, també, d’un sistema econòmic depredador de la biodiversitat que prioritza el guany privat al bé comú. Del pla de xoc de 200.000 milions d’euros una gran part són crèdits amb l’aval de l’Estat que estan gestionant la banca. Així doncs, si contraposem els restants 17.000 milions en ajuts públics front als més de 60.000 milions del rescat bancari de la darrera crisi econòmica, tenim una gran diferencia. Al respecte, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca argumenten que les mesures de

La crisis sanitaria del coronavirus se está llevando miles de vidas, está golpeando fuertemente a la economía global y amenaza con derivar en una crisis económica y social de gran magnitud. Una situación que está poniendo al descubierto las políticas austericides que desmontaron los sistemas públicos de salud. Lo Covid-19 está haciendo saltar por los aires los convencionalismos del modelo de globalización neoliberal con un intervencionismo de los Estados sin precedentes. No obstante, destacan la improvisación de países como Italia, España o los EE.UU., entre otros, que no han aprendido de los errores de sus predecesores a la hora de hacer frente a una crisis sanitaria que los ha desbordado. En este sentido, sobresale el fracaso de la UE en la gestión de la crisis, quedando patente –una vez más– que el club europeo solo es una unión de intereses alrededor del mercado único. Un fracaso concretado con el cierre autónomo de fronteras, la aplicación de políticas descoordinadas entre soc

Aquest diumenge 6 de Juliol es durà a terme la segona edició del Tarracomalet. Una pedalada i patinada reivindicant un carril bici digne a Tarragona.  Després de quatre mesos de la primera acció el Grup de Mobilitat de Tarragona torna a fer una convocatòria per sortir al carrer un altre cop ja que no han obtingut resposta a la sol·licitud de dades pels desnivells ni s'ha fet cap plantejament per la creació real d'un carril bici. Fets i no paraules és el que exigeixen ja que estan farts d'esperar una reunió del consell de mobilitat que mai arriba, o la creació de la suposada comissió de la bicicleta. També denuncien el contrast entre campanyes de màrqueting de l'Ajuntament amb la realitat de la bicicleta i el transport públic a la ciutat, ambdós poc afavorits per les polítiques públiques del consistori.  Finalment destaquen que amb la situació de crisi energètica, ambiental i econòmica és cada dia més urgent la implementació i promoció de transports com els