Un granet de sorra per al Francolí
Un granet de sorra per al Francolí

Un granet de sorra per al Francolí

Sembla una contradicció, però el desert del Sàhara i el riu Francolí estaran connectats durant uns dies. I és que el tarragoní Jesús Gellida ha decidit unir tots dos espais. Un, immens i àrid. L’altre, un racó a casa nostra que busca un futur millor. “És el meu granet de sorra, literalment, per sensibilitzar i conscienciar sobre l’estat del Francolí”, explica l’atleta de 41 anys. Gellida parla sobre la seva participació a la Marathon Des Sables, una coneguda i temuda prova que recorre 250 quilòmetres pel desert marroquí en sis etapes -una de les quals, doble- i que enguany arriba a les 36 edicions. O cosa que és el mateix, gairebé una marató de mitjana per dia en entorns naturals. Res d’asfalt. “És el repte esportiu més gros de la meva vida”, reconeix en Jesús, que aspira a acabar la dura competició. No obstant això, hi ha un repte encara més rellevant. Gellida vol contribuir a la millora del Francolí al seu pas per la ciutat. Ho farà amb una causa solidària, ja que correrà en favor de la iniciativa kmSOStenibles de l’ONG Empieza el Cambio per renaturalitzar l’entorn del riu tarragoní. Cada quilòmetre que l’atleta completi es pot apadrinar a partir d’un euro.

“Hem viscut molts anys d’esquena al Francolí”, lamenta Gellida. En efecto, hace ya un buen puñado de años, cuando Tarragona ganó un parque, perdió un río. En aquest sentit, l’atleta defineix la zona pròxima a la desembocadura com “un canal”. Cada vegada més tarragonins opinen que això no pot continuar així i Gellida apunta directament que “no només es necessita una rentada de cara, sinó una actuació profunda”. Amb tot, el canvi de mentalitat ciutadana va començar a prendre forma amb els primers mesos de la pandèmia. Amb el desconfinament progressiu, la fam d’espais a l’aire lliure per passejar-hi o fer-hi esport es va disparar. El parc del Francolí va guanyar molts adeptes. Així i tot, l’assiduïtat ha posat de manifest l’evident estat de “degradació” d’una zona per la qual “no s’ha tingut respecte”, tal com defineix l’atleta. El clam ciutadà ja s’ha articulat a través d’iniciatives de diverses ONG, amb actuacions concretes. El veritable èxit, però, és haver arribat a les institucions. Un dels principals projectes de l’Ajuntament de Tarragona que es presenten als fons europeus Next Generation és la renaturalització de l’Anella Verda. Es busquen tres milions i mig d’euros, i la llera del Francolí és un dels indrets clau.

Mentrestant, serviran les modestes accions, com la d’en Jesús. Tot ajuda. L’objectiu de la seva iniciativa és arribar als 1.500 euros de recaptació. Ja té assegurat el miler abans de començar la Marathon Des Sables. Tot plegat -encara que no s’assoleixi la quantitat objectiu- servirà per reforestar una zona de la llera encara per definir entre la desembocadura i l’AP-7. La quantitat d’arbres serà de “diversos centenars” i dependrà de les aportacions econòmiques. Els plantaran infants i joves tarragonins, ja que les escoles Tarragona i Pràctiques i el Complex Educatiu de la Laboral s’han sumat al projecte d’Empieza el Cambio. La plantada podria arribar a finals d’aquest curs escolar, però segurament ho farà ja el vinent, pel que el tipus d’espècie seleccionat també dependrà d’això. A banda de dotar el Francolí d’una imatge més semblant a com era fa unes dècades, el més important és la sensibilització i conscienciació de les noves generacions envers la sostenibilitat. “Si ells ho tenen clar, podrem anar una mica millor quant a la conservació del planeta i els espais naturals”, remarca Gellida.

“De jovenet, quan feia atletisme, ja sonava aquesta cursa. Però sempre pensava que era una prova inassumible, quedava lluny”, relata Gellida. Si més no, confessa que “amb la pandèmia tens moltes hores per pensar”. És així com l’atleta tarragoní es va començar a plantejar fer quilòmetres i més quilòmetres pel Sàhara. D’aquesta manera, ja fa prop de dos anys que la idea rondava pel cap d’en Jesús. I, “al final, s’ha donat la casuística” per participar a la Marathon Des Sables. Per una banda, ha hagut de deixar-ho tot lligat a casa amb la parella i la canalla, i també a la feina. Per l’altra banda, un repte d’aquestes característiques no seria possible recorrent tan sols a la seva butxaca. És, a tots els efectes, una aventura amb segell DO Tarragona. “Econòmicament, hi ha molta gent darrere”, celebra Gellida. Entre d’altres, Maesport Turismo Deportivo, Sakadi Treks, El Árbol del Desierto, Clínica Mergaz, Dani Luaces i ENE Telecomunicacions. També hi col·laboren TRAIL.cat, el Club Esportiu Alliberadrenalina, el Club Atletisme Tarragona i Finques Moix.

Si reunir les condicions econòmiques és important, reunir les físiques encara més. Fer de mitjana una marató al dia durant una setmana és un repte titànic. Per Gellida encara més complicat: “He fet només una marató d’asfalt, la de Barcelona”. Va ser l’any passat. Això sí, la tipologia de cursa tindrà alguna similitud més -poques, igualment- amb les curses de muntanya que ha fet. En aquest àmbit, amb distàncies encara més llargues que una marató, sí que acumula molta més experiència. Sobre aquesta base s’ha preparat després l’entrenament específic per a la prova. Per a en Jesús ha estat clau un atleta que ja ha passat abans pel Sàhara: “Qui més m’ha assessorat és l’Albert Giner, de Roquetes, que l’ha fet tres cops. Ho ha gaudit i patit en tres edicions. M’ha resolt tots els dubtes”. Amb tots els consells recollits, Gellida s’ha fet un fart de córrer per espais naturals a tocar de casa, com la platja Llarga. També a Riumar, al Delta de l’Ebre. Sempre amb tandes d’entre 20 i 40 quilòmetres, tot i que ja fa setmanes que ha aixecat el peu de l’accelerador. Amb tot, “no pots recrear del tot les condicions, tampoc les meteorològiques”, admet l’atleta de 41 anys. Al cap i a la fi, tampoc buscarà una bona marca: “Acabar-lo ja seria tot un èxit”.

Jesús Gellida sap que correrà uns 250 quilòmetres pel desert més icònic del planeta. No obstant això, encara no sap per on passarà. Tan sols ho desvelarà un cop arribi allà i li entreguin el llibre de ruta, ja que cada una de les 35 edicions anteriors de la Marathon Des Sables ha tingut un recorregut diferent. Entre etapa i etapa els corredors dormen en haimes -”no tenen res a veure amb les de les pel·lícules”, aclareix-, on Gellida compartirà espai amb altres catalans amb qui ja ha contactat per Instagram. Tot i no saber quin serà el traçat, en Jesús sí que té una idea de què es trobarà: “Són proves en terreny pedregós al voltant de rieres i rius secs, amb més o menys desnivell”. No obstant això, les dunes són el que li “treu més la son”. Així, l’atleta anticipa que “per córrer en sorra has d’anar amb material molt ben preparat per evitar que t’entri als preus i se t’abrasin”. També li fa respecte el contrast tèrmic de la calor de dia i a la nit, quan baixen les temperatures. Ja fa dies que Gellida actualitza constantment la previsió meteorològica. El més perillós són les possibles tempestes de sorra. “Si n’hi ha, t’has de quedar a lloc i després et deixen tornar a arrancar”, indica. Per tots aquests motius, els participants estaran controlats per GPS i balises en tot moment, i sempre amb un botó d’auxili a l’abast.

La Marathon Des Sables és una competició individual, però els corredors tenen un company de viatge imprescindible: la motxilla. El primer dia ja ho carreguen tot a sobre, a excepció de l’aigua, que s’entrega als punts de control, cada una desena de quilòmetres. Així, han de gestionar el material i els aliments durant les sis etapes. L’organització indica que les bosses han de pesar entre sis quilos i mig i quinze. Gellida calcula que estarà entre els vuit i els nou quilos. Quan carregui l’aigua, el pes pujarà. “Has de valorar entre el comfort i el pes”, reconeix en Jesús. A partir d’aquí es tracta de jugar amb què portes i què no. La crema solar és un element obligatori. També ho és el sac de dormir, però l’organització dona llibertat quant a les seves característiques. Gellida explica que “en pots portar un de lleuger, però amb el qual passis fred i no sigui còmode”, encara que no serà el seu cas. Ell sí que comptarà amb una lleugera màrfega de mig quilo, un estri que és optatiu: “No és córrer i tornar a descansar a casa. És fer-ho en un altre país, en un desert, en un lloc on no estàs acostumat a córrer”. Cal buscar, doncs, les millors condicions. Pel que fa al menjar, és un veritable trencaclosques. Gellida s’ha preparat una bossa per cada dia amb tres àpats. Això sí, tot deshidratat. Abans de consumir s’ha d’hidratar de nou. També carregarà sals i complements vitamínics. La importància d’una bona alimentació serà clau: “Si has de portar pes de més, que sigui menjar. És el combustible necessari per afrontar l’etapa i la resta del dia. El pes va baixant cada dia, mentre que les cames pesen cada dia més”, conclou.

L’aventura de Jesús Gellida comença aquest mateix dijous, quan vola des de Barcelona cap a Casablanca. D’allà anirà fins a Errachidia. A partir d’aquí, el desert del Sàhara per endavant. Es podrà seguir la seva evolució a la pàgina web de la Marathon Des Sables. Entre etapa i etapa, l’atleta tarragoní anirà omplint les seves butxaques amb granets de sorra per al seu estimat riu Francolí. Molta sort, Jesús!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *