La petjada del desert
La petjada del desert

La petjada del desert

  • La planificació i l’organització són garantia de l’èxit en una travessa per un entorn natural extrem.
  • La capacitat d’adaptació i la determinació envers l’objectiu comú de les persones que conformen l’equip són clau.
  • Conèixer les pròpies pors, afrontar-les i avançar pas a pas per a superar les dificultats es fa imprescindible.   

En un mar de dunes llunyanes, sota un sol de justícia i una tempesta de sorra que sorprenia als propis berbers començàvem una travessa pel desert del Sàhara en la remota regió de la Vall del Draa. Una expedició planificada metòdicament, organitzada al detall per Adventure Running Trips i amb l’acompanyament d’un gran equip humà van ser les garanties de l’èxit per a una autèntica aventura en els temps moderns que va superar les expectatives inicials. 

En els dos primers dies de la travessa el fort vent, les seves doloroses ràfegues, la constant polseguera i la incessant sorra que es colava per tot arreu ens van posar a prova, gairebé al límit en algun moment, però l’adaptació a l’entorn advers i la determinació amb l’objectiu van fer avançar a totes les persones que conformàvem l’expedició. La resistència davant les dificultats va fer que pas a pas, quilòmetre a quilòmetre, checkpoint rere checkpoint arribéssim a superar els moments més adversos de la travessa. Conèixer les pròpies pors per afrontar-les i que no limiten els nostres passos per a continuar avançant en l’incert camí és un clar exemple d’esperit de superació. La motivació, l’actitud positiva, el compromís, el lideratge i el companyerisme van ser elements bàsics per a l’èxit global de l’expedició.

Quietud, pau interior, silenci, autoconeixement i des(connexió) d’un món occidental que va massa ràpid van ser altres aspectes que es van revelar com un oasi enmig de la immensitat del desert. La Draa Running Expedition va ser un viatge d’aventura vinculat –personalment–  a un repte esportiu solidari però, també, un recorregut cultural i social per una regió de contrastos, de sabors, d’olors, de colors i de moltes desigualtats i dificultats per a la població local i per al medi natural. Endinsar-se en la immensitat de les dunes d’Erg Chegaga –un remot desert lluny de qualsevol civilització–, afrontar una darrera etapa sota els estels –sense cap contaminació lumínica– recorrent un espai natural inhòspit, com el llac Iriki,  i anar restant quilòmetres, gaudint d’una espectacular sortida del sol, van ser un regal per als sentits. 

Diuen que el desert t’atrapa i crec que és cert, perquè la seva bellesa i duresa s’han de viure i gaudir com a persones lliures i felices, tal i com estableix la simbologia Amazigh.    

One comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *