Jesús Gellida

El ministre de l'Interior italià i líder de la xenòfoba Lliga, Matteo Salvini, celebrava com una victòria que l’embarcació Aquarius, amb 629 migrants rescatats, posés rumb a Espanya després de la prohibició d’atracar en ports italians i del posterior oferiment d’acollida per part del nou govern espanyol de Pedro Sánchez. Una vergonyosa decisió, la de Salvini, contraria al dret marítim internacional, i un lloable gest, el de Sánchez,  que tornen a posar la qüestió de la política migratòria europea al centre del debat.     L'emergència de l’Aquarius evidencia, un cop més, la deixadesa i ineficàcia dels governs europeus davant la crisi de refugiats. Tres anys després del naufragi de Lampedusa, on van morir 900 persones, el nefast sistema d’acollida europeu, on cada estat defensa els seus propis interessos, segueix sense abordar decididament la situació i deixa a les persones migrants en mans de les màfies i dels interessos electorals nacionals. En aquest sentit, el dret in

La gestió del drama dels refugiats, el Brexit , la crisi econòmica i financera, l'ascens de l'extrema dreta populista, la victòria de Trump i els atemptats terroristes són alguns dels desafiaments prioritaris als que la Unió Europea (UE) haurà de fer front aquest 2017, any del 60 aniversari del Tractat de Roma. El tímid creixement de l’economia europea i les mesures de la Comissió i del BCE favorables a la banca privada i a les grans corporacions només fan que augmentar les desigualtats per a la majoria social perdent-se serveis públics, salaris i garanties democràtiques. En aquest context la intervenció de la banca italiana i la insostenibilitat del deute públic grec -entre d’altres països,- pot desencadenar un nou període de inestabilitat durant aquest 2017; any en el que s’ha d’aprofundir en les negociacions d’un Brexit que posarà a prova el mercat únic i la llibertat de moviments dels treballadors europeus.            El drama dels refugiats ha mostrat nov

La Unió Europea continua mantenint el vergonyós acord amb Turquia mitjançant el qual les persones refugiades poden ser deportades a aquell país saltant-se per complert el dret internacional d'asil recollit, entre d'altres tractats, a la Convenció de Ginebra. Unes expulsions a un país, Turquia, que acaba de sofrir un frustrat cop d'Estat que hagués tingut conseqüències terribles i que el seu president Erdogan esta utilitzant com excusa per normalitzar la repressió contra qualsevol forma d'oposició. La situació a Turquia és espantosa. S'han detingut o purgat a milers de persones, entre elles funcionaris de l'Estat com oficials de l'exercit, policies, jutges, docents, periodistes, etc. S'han tancat mitjans de comunicació i agencies de noticies. S'ha declarat l'estat d'emergència durant 3 mesos i s'ha decidit suspendre la Convenció europea dels Drets Humans que Turquia havia subscrit l'any 1954, situació que obri la porta a la p

Milers de persones refugiades i migrants que fugen de la guerra i la misèria cap al suposat somni europeu topen cada dia amb filats, murs, controls i gasos lacrimògens d'una Europa fortalesa que fa aigües també en els seus principis fundacionals de solidaritat i respecte als drets humans. Calais a França on la policia ha desallotjat a 6 mil persones sense alternativa de reubicació, Ceuta i Melilla a l’Estat espanyol amb les continues devolucions en calent i les assassines concertines, Idomini a Grècia convertit en un immens i improvisat camp de refugiats on el govern hel·lè ha prohibit l'entrada de la premsa, Lampedusa a Italia amb les continues pasteres a la deriva i un Mar Mediterrani on en el que va d'any han mort 418 persones convertint-se en ple segle XXI en un Mare Mortum (1) , són els exemples més colpidors d'aquesta crisi humanitària. El bloqueig institucional europeu, la xenofòbia de les seves polítiques migratòries i la falta de voluntat po

La mitificada Europa democràtica, solidària i defensora dels drets humans fa aigües i urgeix a repensar quina Europa volem, a fer un pas endavant, a moure fitxa i a articular alternatives polítiques i socials per a les majories també a nivell europeu. Un país sol no pot fer front i desobeir a la UE sinó que ha de teixir aliances per a que la resposta sigui múltiple i combinada davant les imposicions austericides de les institucions europees. Actualment la Unió Europea (UE) constitueix l'Europa dels mercaders i la guerra, una UE que imposa mesures austericides als seus propis pobles, que soscava la sobirania popular, que es regeix per unes institucions poc democràtiques, que negocia de forma opaca tractats com el TTIP, el TISA o el CETA en contra dels interessos de la seva pròpia ciutadania, que retalla drets i llibertats a la seva població, que es construeix a la carta davant els interessos de les potències centrals i de les amenaces del Brexit i que aixeca murs i tanques fome

Aquest 29 de desembre l'economista i activista social Arcadi Oliveres visita Tarragona per fer-nos una xerrada sobre la situació actual de les persones refugiades, la seva estigmatització i la cultura de la pau com a única sortida. L'acte ha estat organitzat per la plataforma Stop Mare Mortum Tarragona que engloba a tot un seguit d'organitzacions polítiques, col.lectius socials i persones a títol individual.  

Taula rodona sobre l'èxode forçat que pateix la població siriana degut a la guerra civil que des de fa 5 anys assola el país. Un acte que pot servir per posar llum sobre la situació dramàtica de les persones refugiades i per coordinar esforços locals en el repte d'acollir, alhora que també per aprofundir sobre les causes geoestratègiques de la guerra a Siria.

FEM REALITAT EL DRET D’ASIL I ACOLLIMENT Des de tot un seguit d’organitzacions socials fem una crida a la mobilització ciutadana per a rebutjar la situació dramàtica de milers de persones al Mediterrani i a les fronteres orientals d’Europa (amb més de 30.000 persones mortes i milions de desplaçades) i per a fer realitat els drets d’asil i d’acolliment. Entenem que una persona refugiada és tota aquella que es veu obligada a marxar del seu país per raons bèl·liques, econòmiques, d’orientació sexual o per qualsevol altra vulneració dels drets que posi en perill la seva integritat. Entenem també que els estats europeus tenen part de la responsabilitat per la seva implicació en els conflictes armats del nord d’Àfrica i de l’Orient i per la manca d’una política de cooperació i desenvolupament. En una situació de crisi com l’actual, amb més motiu que mai, la vida i la dignitat humana ha d’anar per davant del càlcul polític i dels interessos econòmics. És per això