SOStenible

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible han marcat un canvi de cicle en l’agenda de desenvolupament mundial, establint un nou full de ruta per aconseguir la seguretat alimentària, garantir una vida sana i una educació de qualitat, avançar cap a la igualtat de gènere, assegurar l’accés a l’aigua i l’energia, promoure el creixement econòmic sostenible i adoptar mesures urgents contra l’emergència climàtica.

Per aconseguir-ho els Estats s’han compromès a actuar i a mobilitzar els mitjans i els recursos necessaris. En aquest sentit, la Unió Europea mostra un ferm compromís per avançar cap a una economia sostenible i climàticament neutra, pel que ha acordat i preveu recursos per a projectes relacionats amb el clima i el compliment dels ODS. Paraules grandiloqüents i bons propòsits que cal concretar començant per alinear el Pla de Recuperació i Reconstrucció, que orientarà la inversió de milers de milions d’euros a través dels fons Next Generation UE, amb les propostes econòmiques, socials i ambientals de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible per a la consecució de l’Agenda 2030. Una situació complexa a la que se li suma que els compromisos que adopten els Estats en el marc de l’Agenda 2030 no són d’obligat compliment, sinó de caràcter voluntari, i no hi ha una concreció quant a com exercir el control polític del seu compliment.

Així mateix, les administracions públiques tenen un paper fonamental i un repte majúscul per aterrar els ODS en el dia a dia. Establir estratègies d’impuls de l’Agenda 2030 i indicadors per a la seva avaluació són polítiques públiques clau per a la consecució dels ODS. Per altra banda, l’aposta per la mobilitat sostenible i per mesures de sensibilització ciutadana són cabdals, però també ho són les enfocades al teixit empresarial i a les persones emprenedores sobre les oportunitats que els pot suposar l’Agenda 2030. En aquest sentit, els ODS són un exemple de Governança Global en la que, un cop més, apareix també l’esfera privada com a part imprescindible per al desenvolupament a través de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). No obstant, aquesta RSC no pot servir com a Greenwashing –rentat d’imatge verd– ni per a devaluar la reglamentació dels estàndards laborals, ambientals i socials. És aquí on el món empresarial ha de veure l’oportunitat de que una integració dels ODS en la seva estratègia empresarial, prioritzant els objectius més adients, facilitaria augmentar l’impacte de les seves activitats empresarials i, en conseqüència, de les seves oportunitats de negoci, alhora que donaria un impuls fonamental per a la consecució dels ODS.

Finalment, el nou pla estratègic mundial en matèria de desenvolupament posa al centre de l’agenda global que, per a garantir la vida i els drets de les persones i del planeta, és necessari un canvi de model cap a un de sostenible. En un món on els recursos són limitats aquesta és una qüestió clau que no pot quedar en mera retòrica –com en la fracassada cimera pel clima de la COP26–, sinó que ha de situar-se en el primer pla de l’agenda global de reconstrucció posterior a la pandèmia de la Covid_19. Al respecte, una ciutadania polititzada –en un sentit ampli i no limitat al de la política institucional– és imprescindible en el camí cap a la consecució dels ODS. Un camí pel qual s’avança de forma decidida des de l’impuls de multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que ofereixen a dia d’avui alternatives socials, econòmiques i ambientals més justes.

En definitiva, una Agenda global com a brúixola que ha de guiar les actuacions de les administracions públiques, de les empreses i de la ciutadania per avançar cap a una societat més justa, igualitària, solidària i mediambientalment SOStenible.