La situació pospandemia, les conseqüències del canvi climàtic i les guerres estan empitjorant la situació de fam en el món. Aquestes crisis s’afegeixen a més a factors com la pobresa, les desigualtats, la falta d’infraestructures, la baixa productivitat agrícola i la inestabilitat política que contribueixen per si sols a la fam crònica i la vulnerabilitat. Una greu situació a la que se suma el conflicte d’Ucraïna i la crisi de refugiats a Europa.
A causa dels conflictes, la violència, les sequeres i els desplaçaments forçats, la terra de cultiu és abandonada en molts països. En l’edició de 2022 de l’informe L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món de Nacions Unides es constata que s’està produint un retrocés en els esforços per eliminar la fam, la inseguretat alimentària i la malnutrició en totes les seves formes d’aquí a 2030, allunyant-se així de la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En la mateixa línia, l’informe Índex Global de la Fam assenyala que 828 milions de persones estaven desnodrides en 2021, l’any de referència de l’estudi, la qual cosa representa un revés després de més d’una dècada d’avanços. Aquests informes expliciten que la situació de fam és greu tant en el sud-est asiàtic com als països africans al sud del Sàhara. Una situació que la guerra a Ucraïna té el potencial de continuar agreujant en 2023 i més enllà.
Ucraïna i Rússia estan entre els majors productors i exportadors agrícoles a nivell mundial; representen gairebé un terç del comerç de blat i ordi i la meitat del mercat d’oli de gira-sol. En aquest sentit, la guerra ha empès a l’alça encara més els preus globals dels aliments, els combustibles i els fertilitzants; està provocant la interrupció del subministrament i una gran volatilitat dels preus a nivell mundial. A això se suma que molts països depenen en gran manera de les importacions de Rússia i Ucraïna. Més concretament, un total de 14 països de renda baixa o mitjana-baixa importen més del 50% del seu blat d’aquests països, alguns dels quals són els que s’enfronten a greus crisis humanitàries. Una tessitura perversa que situa la fam com a arma de guerra.
Que el món produeix suficients aliments és una obvietat i, per tant, la fam i la malnutrició no són el resultat de quantitats inadequades d’aliments, sinó de la inacció política que restringeix l’accés de les persones a una alimentació adequada. Així mateix, cal mobilitzar recursos financers cap a un sistema humanitari global tensionat però, també, cal respondre a les arrels de les crisis alimentàries i posar fi a les pràctiques de seguretat, comercials i financeres que responen als interessos de les potencies mundials que perpetuen les desigualtats que alimenten els conflictes i augmenten la vulnerabilitat de les regions més empobrides. Una resposta urgent és imprescindible per a evitar milions de morts per desnutrició i falta d’aliments; i frenar una catàstrofe humanitària de dimensions encara desconegudes.